algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Els apòstates

Una cinquantena de polítics valencians han manifestat la voluntat d'apostatar de l'Església catòlica. És d'esperar que a hores d'ara ja hagi saltat, des de la dita caverna mediàtica, la sàtira gruixuda contra uns polítics que, en temps d'inèrcia resignada, han manifestat el seu rebuig d'algunes actituds de la jerarquia catòlica espanyola, enfeinada en un enduriment doctrinal que convida no pocs catòlics a l'autoexclusió de la institució religiosa. (No està de més al·ludir aquí al procés kafkià a què se sotmet el catòlic que oficialment vol renunciar a la seva confessió religiosa). Els darrers anys, la jerarquia catòlica espanyola no ha deixat d'intensificar els seus atacs contra la vivència gai de la sexualitat, contra les parelles de fet, contra les lesbianes, contra les campanyes de prevenció de la sida basades en l'ús del preservatiu. En aquesta croada, els bisbes espanyols han arribat per ventura més lluny que Joan Pau II (tot i que no l'han escoltat gaire quan ha parlat de respecte a les minories i dels drets dels pobles a governar-se per ells mateixos). En aquesta tàctica per posar la societat en tensió, assoliren una fita inèdita relacionant l'alliberació sexual de la dona amb la violència de gènere. Arribats a aquest punt, el gest dels apòstates valencians ve a recordar-nos que, contra totes les estratègies reductores de les llibertats, la societat s'ha de començar a mobilitzar seriosament. Aquesta reflexió coincideix amb l'arribada a Mallorca del nou bisbe, monsenyor Jesús Murgui, el qual diu que ve a escoltar què li diu Déu sobre la nostra realitat. Nosaltres, des de la nostra condició humana, l'encoratjam a reflexionar sobre la conveniència d'escoltar també els homes i les dones d'aquest país, que tenim un record tan bo del seu antecessor, el bisbe Úbeda.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris