nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

Déu i el Diable es disputen l'ànima de Kant

L'aportació d'André Glucksmann al bicentenari de Kant és més polèmica que la de Lévy -em diu «El Xoco», continuant el diàleg-. M'ha semblat més tendenciosa, més arriscadament sectària.

-El filòsof es manifesta a favor de la guerra, oposat a l'actitud del seu país i d'Alemanya, que volen posar fre a les raons geopolítiques i geoestratègiques d'Estats Units.

-Podria anar d'acord amb Bartomeu Fioi, sobretot, amb Valentí Puig.

D'aquest darrer, record les declaracions recents en una entrevista on, a més de declarar-se monàrquic i partidari de la idea d'Espanya, es queixava del fet que, entre nosaltres, no tenim un Glucksmann ni tampoc seguidors del seu model.

-Puig, ho record perquè em va sobtar una mica, relacionava l'actitud del nou filòsof amb aquella independència d'ànima d'acer d'Albert Camus.

-Són punts de vista. A l'article 'Kant a Bagdad!, fa una filigrana ben curiosa. Crea una entrevista imaginària amb Kant, que torna a la terra, procedent de les Illes Benaurades, i aterritza a Iraq.

-Imaginatiu, d'entrada. I també intencionat.
-Ja ho pots ben dir. Amb aquella capacitat per moure idees tan arrelada als millors maîtres à penser francesos, fa que Kant prengui partit. Després d'observar el començament de mil·lenni tocat d'ala per l'11-S, Kant es delita recordant que aquell «final de la història» que va creure veure Francis Fukuyama arran de la victòria del liberalisme damunt el comunisme, és el mateix que va creure veure Hegeen la figura de Napoleó el 1806, com a pacificador de l'Europa il·lustrada.

-Interessant. Sobretot perquè aquest moment coincideix amb la derrota del concepte d'igualtat a mans del de llibertat, que en pocs anys deixa sembrada la llavor del capitalisme.

-Jo també ho crec. Però la intenció de Glucksmann és desmitificar el treball de La pau perpètua kantiana.Per això li fa dir a l'autor que l'única «pau perpètua» és la dels cementiris. És a dir: tant si els pacifistes volen com si no, l'única «pau perpètua» és la mort.

-Si això és així, em sembla una mica cara. Per ventura una rebaixa a bon preu seria transformar tota la indústria armamentística mundial en ajuts comptants i sonants traduïts en cultura i sanitat damunt la immensa geografia mundial desprotegida.

-Això potser ho diria Sartre, si pogués parlar, però no ho diu Glucksmann. Ell tira pel dret, com qui tira de navalla, i t'entima una cita kantiana colpidora: «L'home desitja la concòrdia, però la natura sap millor que ell allò que convé a la seva espècie: ella vol la discòrdia».

-Potser el mestre de Königsberg era realista, però la cita es pega bufetades amb un altre concepte igualment kantià: «Res no hi ha més horrible que la subjecció de les accions d'un home a la voluntat d'un altre», precisament quan pensava que la Revolució Francesa podia representar l'afirmació del seu pensament ètic. En general, s'ha cregut que el seu Projecte de la pau perpètua, de 1795, era un esforç per trobar les condicions de pau entre els homes.

-Sí, però aquest treball està escrit en clau irònica. Té diferents lectures.

Això sempre passa. Ara el pobre Kant es troba igual que tants d'altres pensadors i escriptors: el podran fer verd, vermell o negre segons qui el llegeixi i l'interpreti.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris