muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín: 11°
14°

La inquisició a Son Sardina?

Poques institucions actuen en un cas complicat si no hi ha una denúncia escrita. La simple delació només sol funcionar en els règims autoritaris o en els sistemes preliberals. En el ja famós afer de l'escola Maria Antònia Salvà de Son Sardina encara no se sap quin pare es va sentir ofès i no va formular una queixa a l'Administració, o a l'escola o a l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes -AMPA-, sinó a un diari local extremadament provincià malgrat el seu pretenciós nom cosmopolita. I tot d'una, com si l'esmentat diari fos un Pravda, Gramma o Völkischer Beobachter qualsevol, un fins aleshores desconegut Defensor del Menor decideix obrir un expedient informatiu a causa de la rueta reivindicativa contra el segon cinturó. Aquest fet, «naturalment», el publica primer l'esmentat diari que no es comunica a l'escola de Son Sardina. Paral·lelament, s'orquestra tota una campanya de difamació de l'escola a causa d'una presumpta manipulació dels menors. Aleshores, potser a desgrat?, l'administració educativa obre un altre expedient informatiu. I, tanmateix, l'esmentada rueta l'organitza, fora de l'horari escolar i pels carrers del poble, l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes. A més, és ben sabut que segons la legislació actual els menors, amb el consentiment dels seus pares, poden participar en manifestacions pacífiques. Cap pare, repetesc, no s'ha queixat ni a l'AMPA ni a la direcció de l'escola. A més, en una reunió assembleària d'aquesta associació celebrada el dijous 12 de febrer, es va decidir per unaminitat fer la rueta i donar suport a la direcció.

Per què molesta aquesta petita escola? Perquè és pública i funciona? Perquè els professors coneixen els alumnes un per un i pel seu nom? Perquè s'hi fan nombrosos tallers i activitats extraescolars? Perquè hi ha un diàleg sincer entre la direcció, la junta de l'associació de pares i els pares en general? Perquè utilitza el català com a llengua vehicular?

L'escola de Son Sardina data de la primavera del 1972. Qui escriu aquestes línies va fer part de la primera fornada d'alumnes que hi assistiren, després d'haver «gaudit» alguns mesos d'una escola situada en una casa normal i amb unes condicions higièniques un tant dubtoses. La nova escola era situada vora un gran camp d'ametllers i amb una vista privilegiada de la serra de Tramuntana. Potser per això, en ple tardofranquisme, fou anomenada Maria Antònia Salvà, perquè, la veritat, no sé documentar cap relació entre la poetessa de Llucmajor i Son Sardina. És, precisament, per aquest camp per on ha de passar la polèmica segona via de cintura. Com és lògic, l'escola no podia restar aliena a una qüestió que pot afectar-la directament. D'altra banda, l'escola, des dels seus inicis, ha passat per moltes etapes, però des de ja fa un bon grapat d'anys, sota la direcció de Dolors Martínez, el seu funcionament era tan modèlic que el principal problema consistia en un excés de demanda. L'actitud de la directora, digna i ponderada, s'ha contraposat a la precipitació d'un desconegut Gaspar Rullan que, si dimitís, faria un favor a la humanitat, en general, i als nins illencs en particular. A més, no puc deixar de recordar que això de suprimir carnavals té un marcat regust franquista.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris