bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

El dret a riure

Algú deu tenir la sensació que, durant les passades legislatures, vivíem en plena anarquia, que ens precipitàvem inexorablement en la dissolució social. Havíem perdut -o estàvem a punt d'acabar de perdre'ls- tots els valors, fets fum en un fogueró de passions desfermades. Algú deu tenir aquesta sensació. No és que el dit -ja ho val...- quatrienni progressista atacàs de front les bases de la civilització oriental (què més haurien volgut els governants del Pacte de Progrés que tenir el marge de maniobra suficient com per fer coses d'aquestes...) No. La cosa devia venir de més enrera, de quan el Partit Popular governava aquesta comunitat i ho feia, pel que es veu, de manera una mica massa relaxada... Què els passa, als de l'Oficina de Defensa del Dret del Menor, que estan com histèrics, que volen adobar allò que ningú veu espenyat. Què dimoni els ha pegat, que fins i tot han d'anar a ficar el nas en com s'organitza una rueta a Son Sardina... Per Déu, pareix que ens volen fer tornar boiets. Ara, els encarregats de defensar els menors contra ves a saber quins perills de la internacional judeo-maçònica, vigilen amb lupa fins això, les performances infantils arran d'una festa que, precisament, sempre s'ha entès com un temps de transgressions. Què és un carnaval sense transgressió? És clar que hauríem de recordar que rues i ruetes no agradaven gens a Franco, que les va prohibir taxativament. Deu venir d'aquí, aquest afany de controlar, de vigilar, de prohibir? És clar que Franco no ho va inventar, això, només li va donar caràcter i una mica més de sang. Però la cosa venia de molt més enrera. Es tracta d'això, de recuperar la tradició més tenebrosa d'aquesta Espanya que es vol imposar a l'altra... fins i tot amargant la rueta? És tan doiut que costa d'endevinar-hi el component de malvolença. L'Oficina de Defensa del Dret del Menor no té altres feines? Per exemple: es podria dedicar a investigar si hi ha manipulació o no dels menors en l'ensenyament de la religió catòlica, posem per cas. Que uns pares vulguin inculcar als seus fills l'esperit de defensa de la llengua i del territori no sembla tan greu com que se sistematitzi l'ensenyança de la religió a les escoles, que marcarà els alumnes per tota la vida. La futura llibertat de consciència semblaria més coaccionada per una formació religiosa catòlica, gens perniciosa si és transparentment optativa i en igualtat de condicions amb totes les altres creences, que no per una carnavalada en què pares i al·lots satiritzen alguns signes del temps. Jesús, per què no proven en aquesta Oficina de prendre orfidal, vàlium o tranquimacín? Arribarà que no podrem fer una broma, perquè se n'atorgaran l'exclusiva. Per ventura ja han començat. És una bona broma negar-nos el dret a riure.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris