algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

L'ideal il·lustrat i els seus límits

Quan «El Xoco» arriba a la tertúlia, em troba llegint una amable comunicació de Carme Arenas, la secretària general del Centre Català del PEN Club. M'informa que el Fòrum de les Cultures de Barcelona té previst un espai dedicat a la literatura amb una representació ecumènica dels escriptors de tot el món. En Macari de vegades ha escrit alguna coseta sense anar a emprenyar ningú perquè la llegeixi. Vol dir això que no va d'escriptor «professional». I pel que fa al PEN, només li sona vagament, com un que ha sentit campanes. Per això aventura:

-Deu esser una mena de cercle cultural i artístic, on la gent es troba per escoltar rondalles i poemes. O no?

-No exactament. Més aviat és tota una altra cosa. El PEN és una associació internacional d'escriptors (poetes, editors, assagistes i novel·listes), fundada a Londres el 1921 i que, impulsada per Catherine Amy Dawson Scott, té per finalitat promoure trobades entre escriptors i facilitar la difusió de les obres de creació.

-Noble propòsit, sí senyor. De repercussions indubtables en una cultura com la nostra, eternament deixada de la mà de Déu i de la Història.

-Probablement la ideologia fundacional del PEN es relaciona, sobretot, amb les tendències cosmopolites d'entre deux guerres. Ja saps, aquell cosmopolitisme l'ideal del qual era considerar que la pàtria és el món sencer. Un concepte que connecta amb els moviments pacifistes que veien la guerra com un fracàs de la capacitat de diàleg de l'ésser humà.

-Tenc jo per mi que les coses han canviat molt. Ara, en el bicentenari de la mort d'Immanuel Kant, Bernard-Henri Levy i André Glucksmann han dit coses interessants, al respecte.

-Els representants de la dreta sartriana. No s'han tornat molt conservadors?

-Més aviat semblen tenir sentit comú. Per cert, que són del PEN, aquests dos?

-No ho sé gens, però seria interessant esbrinar-ho.

-Jo només ho dic perquè Levy, en concret, l'emprèn amb el concepte tradicional d'Il·lustració per tal de redefinir-lo sota el signe de tres valors permanents: la laïcitat, el rebuig absolut de qualsevol totalitarisme i la consciència de sentir-se europeu abans que nacionalista d'aquí o d'allà (ell esmenta concretament França i Alemanya).

-El biògraf, autoritzat o no, de Jean Paul Sartre, és un bon revisor d'idees.

-Ah, aquell llibraco tan interessant que es titulava El segle de Sartre! La veritat és que no en tenim, per devers ca nostra, de biografies com aquella. Tu mateix, quan ho provares...

-Macari, anem per feina. A mi em va tocar fer de gibel·lí entre güelfs i güelf entre gibel·lins.

-Va bé que ho entenguis. El valor màxim de Levy, en aquest assaig, és que denuncia diferents castes de contraban ocultes sota el concepte d'Il·lustració. Molt especialment posa en dubte la idea tradicional de progressisme. Tendeix a creure que no podem esperar massa coses del procés dialèctic de la Història, amb especial esment del connubi entre marxisme i totalitarisme.

-Un pessimista de la Història, ja ho veig. I el seu company generacional, André Glucksmann, que potser dóna més esperances?

-A mi m'ha semblat més sectari, en la justificació del bel·licisme actual. Però ja en parlarem demà.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris