algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

I tot això per una autopista?

Avesats a perdre, l'esquerra ha après a administrar millor les derrotes que les victòries. He dit millor, no bé; que consti. La manifestació de dissabte passat pot ser una amarga victòria si no s'afina el missatge i es desactiva la demagògia reduccionista de la UTE PP-UM. Ho tenen clar: els manifestants són uns errats de comptes que van contra les autovies per qüestions estètiques, la majoria, i per interessos particulars, els afectats. Segons aquest parer, una vegada construïdes s'acaba la protesta. Res de reconèixer motivacions ètiques en els adversaris ni de voler debatre sobre emodel de creixement que suposen tots els projectes junts: des de l'ampliació de l'aeroport fins a la reducció dels espais protegits passant per la congelació dels projectes de transport públic, en especial el ferroviari, o la barra lliure que han compromès en urbanisme. No; l'encert de la tàctica decidida per la dreta és reduir la protesta a l'autovia Inca-Manacor i, com a molt, al segon cinturó. Aconsegueixen allunyar el debat i sostreure l'opinió pública de la idea d'una nova balearització configurada a partir de l'acció d'un govern entregat a la cobdícia dels poderosos. Ubicat el debat en aquests termes, es dediquen a aportar arguments tècnics sobre la bondat del projecte de carretera i contraposar-los als estètics i sentimentals de l'oposició. Parlen de carreteres tercermundistes, de morts, d'embossos, i s'estalvien parlar de creixement demogràfic lligat a un model productiu. Ni una paraula sobre l'efecte cridada que tendrà aquesta dèria desenvolupista: molt superior aPla Miralde reconegudes conseqüències. Ni una altra sobre la competitivitat de l'oferta turística, del terrabastall que pot suposar passar d'una imatge de major conservació i de paisatge a una altra de parc temàtic on cada racó de l'illa és una «atracció» en lloc d'un atractiu.

La dreta juga bé les cartes. Falta veure com s'ho fan els representants de la meitat més grossa dels mallorquins. Han d'explicar als despistats votants que dissabte no sortiren al carrer que la sobreexplotació del territori, a curt termini, produeix plena ocupació però atreu immigració que, una vegada acabades les grans obres, competeix a la baixa per la feina que queda. No és només provocar la reflexió sobre si volem conservar el paisatge o un determinat estil de vida pels nostres fills, perquè d'aquesta reflexió s'exclouen els que pateixen per assumptes més immediats com és la feina. O dur el discurs a la defensa de bucòliques vaques i esponerosos ametllers florits o a la bondat de la vida de foraviler, que la majoria de noltros -se'ns veu a la cara- no suportaríem. Ni es tracta de novel·lar comunions amb la natura, allargats en pèl a una platja virginal. Parlam de feina, d'economia i d'economia de tots, no d'uns pocs. Parlam de supervivència dels que ara vivim aquí, del progrés entès com la possibilitat de fer feines cada vegada més competitives i especialitzades i no d'anar per carreteres a més velocitat. I, sobretot, fer veure que el 14 de març ens jugam qualque cosa més que una autopista.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris