muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Cal informar

La societat actual únicament es pot dividir en dretes i esquerres aplicant el codi d'anàlisi política d'Aznar. És evident que hi ha dretes i esquerres, però ambdues opcions convergeixen en el centre, de manera que els punts de diferenciació són infinitament més subtils que els de fa mig segle. I fins i tot, si representam dreta i esquerra com dos rius, haurien de parlar d'afluents i meandres de l'un que s'endinsen en la conca de l'altre i viceversa. En canvi, Aznar creu en la política de blocs, l'un enfront de l'altre i eternament oposats. I la seva gent d'aquí no fa res més que aplicar la seva teoria, tant si estan a l'oposició com si governen. Evidentment, si governen, la cosa empitjora. A posta, des del maig ençà, la convivència social s'ha deteriorat fins a l'infinit, i dia a dia augmenta la crispació del carrer. Dissabte passat, tot just finalitzada la manifestació de rebuig al pla de carreteres, Joan Flaquer va afirmar que el govern no pensa rectificar ni un pèl el disseny viari aprovat, perquè l'avalen els milers de vots que va recollir a les urnes el 25-M. En un moment o l'altre, la Kàiser Cabrer s'ha expressat en termes semblants. I José María Rodríguez i Rosa Estaràs, també. Francesc Fiol, s'escuda en el mateix argument per a justificar la seva agressió a la llengua i a la cultura catalana. I cal suposar que la resta de consellers s'expressaran igual quan s'alcin veus crítiques en contra de la seva actuació. Ja ens sabem el discurs de memòria. Ens diuen i ens diran que fan el que fan perquè els seus electors ho volen, la qual cosa és una manera, gens ni mica dissimulada, de fer-nos botifarra a tots els altres. I, al marge de la grolleria, s'equivoquen. És cert que fan el que fan perquè tenen els vots dels seus, però van en cotxe oficial amb els diners de tots. Tanmateix, al marge d'aquesta puntualització dictada pel malestar que em provoca el seu llenguatge fatxenda i barroer, no sé si és mínimament correcte que bravegin tant i tant dels seus vots. Insistesc, descomptant Aznar -un missatge cedista, el seu, sense mistificacions-, cap líder polític no pot tenir la gosadia d'arrogar-se en propietat els vots del centre. Ja n'he dit la causa. Per afegitó, el vot és de l'elector, no del polític que l'usufructua. Per no dir més, el senyor Rodríguez se'n pot dur un bon brou el 14-M. Vull dir que pot tornar a casa amb la senalla ben buida quan vagi a pescar vots per Son Sardina, convençut com està que aquell barri és una pesquera seva a perpetuïtat. Jo ho voldria que tornàs de buit, si tant voleu perquè es fa imprescindible recuperar el bon to del llenguatge polític i amb gent com Rodríguez és impossible. No pot dir, un conseller, que els sardiners el votaran encara que els destrossi la barriada. Com no pot dir, ni aquest ni cap d'ells (i ho diuen), que tocant a llengua i a carreteres faran allò que els peti. Cinquanta mil manifestants són molts. I a Mallorca, una gernació. Serà necessari, però, perquè la seva veu tengui ressò, que arraconin les pancartes i dediquin el seu esforç a informar parents i coneguts de tot allò que està passant. Després de la manifestació de dissabte, una amiga excel·lent em deia que no sabia com fer-s'ho per a fer entendre a la seva mare que no ha de votar els conservadors. I em donava les raons que justifiquen l'addicció materna a la droga dura. «Ens duen d'excursió -li explicava, a ella, la seva mare- i ens donen uns dinarassos». No cal dir que hi ha moltíssimes persones, entre la gent gran, que pensen com aquesta bona dona. Les tenim a la pròpia família, a la casa del veïnat. Tanmateix, ningú no els ha dit que el seu vot és esgrimit per la gent del Pepé en el moment de dissenyar carreteres, de destruir l'ecosistema, de posar les bases de la desaparició de la nostra llengua. Molt possiblement, si ho sabessin, l'arròs brut s'estovaria en el plat perquè ells, per dignitat, no s'asseurien a taula. Cal, per tant, informar-los del pa que s'hi dóna, en aquestes eleccions. Igualment s'ha de dir als treballadors de l'hosteleria que poden votar sense por, perquè el senyor de l'hotel no sabrà a qui han votat. I de la mateixa manera s'ha d'arribar al món de les cases regionals. Si ells -un andalús, un extremeny, un gallec- estimen la seva terra, no han de voler que amb el seu vot es pugui fer malbé la d'acollida. Aleshores, si es fa aquesta feina d'informació, el vot del Partit Popular patirà una retallada força sensible. Que, tanmateix, guanyarà les eleccions? Potser sí, potser no. Dreta-dreta n'hi ha d'ençà que Déu Nostre Senyor ens va expulsar del Paradís. Però, si guanya amb patiment, la dreta, s'haurà acabat la política de passar el corró que tant diverteix el senyor Matas. Haurà d'anar més amb compte, i molt possiblement personatges com la kàiser Cabrer o Francesc Fiol s'hauran de cercar la vida. No n'hi haurà prou, per a ésser conseller, amb el fet d'agredir-nos la sensibilitat i la intel·ligència les vint-i-quatre hores del dia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris