algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
11°

El desgavell de Cavorques

Contra el que ha reportat un il·lustre corresponsal, no som especialment partidari de les autopistes. Però tampoc no he estat mai partidari de l'antiga carretera de Palma a Inca travessant Santa Maria, Consell i Binissalem, amb els accidents que això va provocar durant molts d'anys: darrerament, tot el temps que es va discutir si s'havia de treure o no el trànsit interurbà del centre d'aquests pobles. Cal suposar que hi ha autopistes, segurament la immensa majoria d'elles, que fan un servei i que, per conseqüent, cal ser-ne partidaris. Però, evidentment, el meu món ideal de bon de veres no ha estat mai un món farcit d'autopistes. ¿Cal que asseguri que no tenc cap mena de participació en cap constructora d'obres públiques ni amb cap gravera? Amb una paraula.

En tot cas, el desastre i la vergonya del desurbanisme salvatge que hem patit i patim a Cavorques no crec que sigui fonamentalment degut al major o menor encert a l'hora de decidir-se el traçat de la xarxa viària. El desvari que patim, que ja sembla pràcticament irreversible per a dissort dels nostres fills i per a vergonya -cal insistir-hi- nostra, ha tingut causes molt més generals. De fet, s'ha gestat i arrelat abans que es produís l'increment galopant del parc automobilístic de l'illa i que es començàs a parlar d'autovies i autopistes. Val a dir que la balearització -o la calvianització- va començar evidentment per les costes. I no sols és la vorera de mar on va començar aquest desvari i desori, és també on les conseqüències han estat més greus. El que passa és que, a hores d'ara, el mal ja ha arribat també a l'interior i -com ja fa dos o tres anys que denunciam- al pas que anam aviat no hi haurà pràcticament cap discontinuïtat en les construccions que acomboien o acompanyen l'eix transversal Palma-Alcúdia. La gran conurbació cavorquina s'haurà soldat d'un costat a l'altre!

Per descomptat, la responsabilitat primordial o principal de tanta destrossa afecta, d'una manera o l'altra, totes les forces polítiques (i tal vegada hauríem de dir millor tota la classe política). Certament, al Partir Popular i a Unió Mallorquina, que ara tornen a detentar el poder, però també al PSOE, el rècord del qual al davant de l'Ajuntament de Calvià els hauria de fer caure la cara de vergonya. Naturalment, això no vol dir que les forces vives del país -el sector més efectiu, que talla el bacallà, d'això que ara se'n diu la societat civil i que, entre nosaltres, resulta ser més aviat incivil- no s'hagin cobert també de glòria. Tanta sort que les majors empreses hoteleres han pogut generar aquí els suficients recursos de capital per a passar a invertir en indrets més favorables quan s'han carregat la gallina dels ous d'or local.

Per descomptat, bona part d'aquest creixement insostenible -potser més que de creixement hauríem de parlar de mer increment de l'oferta- que hem patit és del tot atribuïble a Madrid, a la nostra dependència de Madrid i a la manca de caletre, senderi o visió del poder central. Però també he de dir, pel que fa a la política turística practicada, que la trista veritat és que l'autonomia rebuda, més que aconseguida -per allò del cafè amb llet per a tothom-, no ha suposat cap canvi substancial de la mateixa.

Pel que fa als transports que realment han tengut i tenen una major influència en la nostra imparable calvianització o balearització, el que sí ha estat o va esser (no em cansaré de repetir que la percepció del caràcter més o manco recent d'un fet cabdal és sempre molt personal i subjectiva) un desbarat monumental -mai més ben dit-, una incoherència fenomenal quan es parlava, entre els mateixos polítics, de la conveniència de fomentar o promoure un turisme de major poder adquisitiu, ha estat o va esser -repetesc- l'ampliació faraònica de l'aeroport de Son Sant Joan. Amb la particularitat espaterrant que ja es parla de la conveniència d'una nova ampliació (!!!).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris