nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
14°

S'Orquestra

Fins fa relativament poc temps, l'Orquestra Simfònica de Balears-Ciutat de Palma duia ben a la vista les marques del desamor. La seva vida s'assemblava molt a una agonia d'aquestes que, de tant com s'allarguen, arriba que ja no sabem si el malalt encara és malalt o si ja assolí el seu destí de difunt. Aquesta és la situació de les entitats culturals mantengudes a contracor per les institucions públiques. Durant molts d'anys, als governants implicats s'Orquestra els feia nosa. A més, qualsevol orquestra és un estri de cultura molt car, si atenem només a les despeses i no a les expectatives que pot obrir en el si d'una societat que es pretén rica, moderna i culta. És a dir, una orquestra entesa com a fi en ella mateixa és molt cara; entesa com un mitjà, ho serà o no depenent dels recursos que s'hi destinin i, sobretot, de l'ús que es faci d'aquests recursos. Però encara tot això no serviria de res si els músics -els que de veres extreuen la música, no de l'instrument, sinó dels corrents ocults de la memòria sensible- no vessassin en la feina un cabal inexhaurible d'il·lusió. Fa uns anys que s'Orquestra ha deixat de ser percebuda i tractada com un llast del qual no ens alliberàvem per la manca de coratge polític dels governants. El tàndem Edmon Colomer/Abili Fort, director de l'orquestra i gerent de la Fundació que la sosté, respectivament, trobaren en la legislatura passada un suport polític que en l'actual legislatura els ha estat confirmat. Això ha permès desenvolupar tasques de reorganització i d'estratègia que comencen a donar fruits, segurament més aviat del que hauria estat raonablement previsible. S'Orquestra va ser convidada diumenge a la temporada de concerts de la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i el crític d'El país, Pau Nadal, confessa que no era esperada amb els millors presagis, atès el record que havia deixat el 1997 al Palau de la Música Catalana. No obstant, el mateix crític narra la sorpresa general en comprovar que aquesta nostra orquestra ha experimentat un canvi altament positiu, i en destaca l'actual bon nivell i la seva capacitat per progressar. Titulava la crítica així: «Embajada balear», i seria bo que les autoritats d'aquest país preocupades per projectar una bona imatge de les Balears, normalment de cara al turisme, entenguessin que una bona orquestra és, com titula Pau Nadal, una bona ambaixada, per ventura la millor; i que, com demanava ahir el conseller Francesc Fiol, l'empresa privada s'involucri en la promoció cultural, seguint els tan notables com escassos exemples que ofereix aquest aspre país nostre, on els doblers no creen riquesa ni progrés. Però molt més important encara és que s'Orquestra se senti estimada, que percebi que la societat illenca la incorpora cada dia més al patrimoni més valuós, aquell que es fa créixer amb amor perquè és el que volem deixar en herència a les generacions futures.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris