muy nuboso
  • Màx: 12°
  • Mín:
10°

UM: eleccions d'esperança

UM afronta les pròximes eleccions de dia 14 de març amb ànims contraposats. Per una banda, són uns comicis que ni li van ni li vénen, com sempre, i per tant no pensava cansar-se gaire. Però per l'altra, li ha sobrevengut una conjuntura política insospitada, un vertader regal dels cels, que li permeten entendre i enfocar aquestes eleccions, o intentar-ho, com una mena de plebiscit que de sortir-li bé, i en principi pareix bastant fàcil que sigui així, li permetria superar el pou en el qual se sentia d'ençà el seu pacte amb el PP. La nit del 25 de maig la direcció UM va entendre, també, que l'ocàs del nacionalisme no tenia volta endarrere. La seva gran aspiració, definida en el congrés de refundació (1993), d'erosionar des del poder el PP s'esvaïa. El nacionalisme de centre no mossegava gens ni mica els conservadors, ni tampoc el del PSM els socialistes.

En conjunt, l'espai nacionalista a Balears s'aprimava 3.787 vots en relació a quatre anys abans, que representava una pèrdua d'un 5'5% sobre els sufragis recollits el 1999, xifra que si bé aparentment és de poca entitat només (i sense entrar en d'altres anàlisis de fons) que sigui considerada com la conseqüència de dues legislatures de poder nacionalista a Mallorca (1995-2003) i una també a Menorca i a Balears (1999-2003), no deixen en l'aire cap possibilitat per dubtar què està passant. UM ho va entendre a la perfecció.

La capacitat d'influència del nacionalisme en general, històricament molt per sobre de la realitat del seu suport electoral, i del d'UM en particular, multiplicat fins a l'infinit a pesar de la tradicionalment migrada representació, s'havia acabat. Després d'aquella nit, ni el PP ni el PSOE (per diverses raons, totes elles a la vista de qui ho vulgui veure) se tornaran deixar influir tan fàcilment pel nacionalisme. Aleshores, explicava Maria Antònia Munar en una recent entrevista, les opcions d'UM eren només tres: oposició (que rebutjà perquè s'hagués diluït), pacte amb l'esquerra (que ni contemplà tot i que Munar dóna la culpa «a l'esquerra radical») o, el que va ser, realisme pragmàtic pels càrrecs amb el pacte amb el PP (que ella justifica per governar en exclusiva, que no és així, el Consell). Des de l'altra costat nacionalista, Mateu Morro impulsà l'oposició dura contra UM per aquest pacte per fer alenar el PSM, intentant així tapar l'evidència que en la guerra nacionalista UM havia acabat per aconseguir, per poc però així és, el liderat a Mallorca: 31.721 vots contra 30.968. La duríssima oposició, no només però sí sobretot, del PSM acabà per posar contra les cordes UM: «sí, em sentia acorralada», deia Munar en l'entrevista referida. A punt de KO. La prova va ser el congrés (13 desembre) amb oposició seriosa per primer cop, i el debat de política general en el Consell (22 desembre) en el qual, per primera vegada en 25 anys de carrera política, se va poder veure Munar perdre els papers. La pressió no apuntava a disminuir. Però quan tornen de les vacances de Nadal se troben amb un regal inesperat. La coalició d'esquerra, que quan se va anunciar pareixia, com era lògic pensar-ho, liderada pel PSM perquè és el més gran, era protagonitzada en realitat per EU i amb evidents renúncies nacionalistes per part del PSM. La depressió d'UM se convertia en esperança. Podia intentar vendre la idea de ser l'únic partit de referència nacionalista a Mallorca (per l'ocàs general comentat, entrar a Eivissa és una quimera i l'experiment de Menorca ha fracassat). Les eleccions generals, que per Nadal les veia com empassar-se un litre d'oli de ricí, de cop s'havien convertit en una possibilitat d'or: qualsevol resultat que sigui augmentar els 8.346 vots de 2000 podria ser considerat, ateses les circumstàncies, un èxit per UM perquè reforçaria el seu discurs de ser l'única veu específicament nacionalista a Mallorca, que és el missatge bàsic que ha adoptat per la campanya, i, sobretot, ser valorat com a una mena de plebiscit respecte del pacte amb el PP. Si li surt bé, podrà començar a intensificar el seu peculiar nacionalisme enfront del estrictament catalanista del PSM, amb l'esperança, remota però ara existent al contrari del que passava fa només un mes, de no haver-se de plegar al PP el 2007. I si li surt malament, la situació no serà pitjor de la que era. Per això són les eleccions de l'esperança, per a UM.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris