muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
14°

Declaració

Compartesc -amb alguns matisos- l'opinió dels qui mantenen que la gent d'entre trenta i quaranta anys som una generació perduda i també compartesc -sense masses discrepàncies- l'opinió dels qui diuen que la cosa -ja ens entenem- tendeix a empitjorar (els mestres Guillem Frontera i Llorenç Capellà, amb una mica de perspectiva, ens n'il·lustren a bastament amb la seva «serena violència», que diria Joan Fuster referint-se al gran Ovidi Montllor). Generacionalment, haver viscut, per exemple, els avenços tinguts en un terreny com és el de l'alliberament de la dona -associau-ho a l'aspecte que vulgau: l'encertareu, segur- és un dels factors evolutius objectius que ningú no mos podrà robar mai a ningú, i sobretot als qui ens ha agafat en la plenitud de les nostres condicions físiques i mentals i ho hem viscut i ho vivim com un patrimoni compartit. Personalment, haver viscut en paral·lel l'època del Barça del «dream team» també ha estat un privilegi històric, coronat amb l'assistència a la final de Wembley que ens va donar l'única Copa d'Europa de la mà de Johan Cruyff. N'hi ha d'impacients amb aquest Barça d'avui, però què voleu que us digui... Davant dels cretins que s'han acostumat tant a la velocitat de les coses que ja no tenen temps ni per pensar, cal recordar-los que l'equip directiu de Joan Laporta celebra cada ics mesos la seva reunió fora de Barcelona i que d'aquí a poc en farà una a Sueca (la Ribera Baixa), exactament a la casa de Joan Fuster. Tota una declaració de principis: sí, el Barça és més que un club. I quin delicte hi ha en això? (El Madrid torna a ser un ministeri del Govern espanyol i ningú no s'escandalitza). Paciència: la salut esportiva millorarà i els gols arribaran...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris