algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Les urnes i el carrer

Les veus del PP que s'han manifestat amb més claredat i contundència respecte de la mobilització popular de dissabte passat -Joan Flaquer, José María Rodríguez i Mabel Cabrer, entre altres- saben molt bé que és en les urnes on la voluntat popular s'expressa amb la cal·ligrafia més nítida. Sempre que els processos electorals es desenvolupin amb transparència, dins els límits del que s'entén per joc net, com afortunadament és el cas del nostre país, qüestionar les urnes és qüestionar la democràcia. Ara bé, no voler atendre aquelles contradiccions internes de tota societat que es manifesten independentment de les urnes és reduir la democràcia a la seva expressió més empobridora.

Les urnes, efectivament, no ho diuen tot, no expressen acords detallats, sinó que recullen visions globals, confiances i desconfiances dels electors, sense que ningú no pensi que un vot és un xec en blanc. La lectura excloent de les urnes implicaria l'adhesió de la majoria de ciutadans espanyols a la barbàrie militar dels EUA a l'Iraq, quan pels sondeigs sabem que aquesta majoria condemnava unes accions a les quals el Govern d'Aznar donava i dóna suport. No es pot pretendre que la majoria absoluta sigui argument suficient per posar punt i final a tota discussió. La majoria absoluta no faculta ningú per clausurar el debat sobre qualsevol qüestió. En haver dipositat el vot, el ciutadà continua observant el món, l'Estat, la seva comunitat autònoma o el seu municipi. El ciutadà no és un fòssil entregat incondicionalment als polítics que va votar. Els governants que, com els esmentats, ho basen tot en la majoria absoluta, envien un missatge ben bo de desxifrar: no estan disposats a entrar en cap diàleg amb la societat ni a escoltar més que aquells que els aplaudeixen. Aquesta és l'actitud de José María Aznar i ningú no s'arrisca a desentonar del discurs oficial, oferint un espectacle penós, de vergonyosa assumpció de vassallatge.

Les raons de les persones que acudiren a la manifestació no són només respectables -no en faltaria d'altra-, sinó que a més expressen una visió del futur de Mallorca que, per més que PP i UM no la comparteixin, sens dubte neix de la voluntat de fer prevaler uns valors humans per davant d'altres de molt discutibles. Davant aquest clam, l'enarborament de la majoria absoluta sona més a coartada que no a voluntat inequívoca de governar per a tothom.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris