muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
17°

La mort d'un ciclista

Un dels grans ciclistes italians, Marco Pantani, el pirata, va ser trobat mort ahir a Rimini. És un senyal trist de com ha canviat el món dels esports en els darrers deu o quinze anys. Pantani estava allotjat totsol a un hotel d'una ciutat turística, a l'hivern, i arrossegava des de fa cinc anys acusacions sobre l'abús de drogues que l'ajudaven a competir millor. El 1998 va guanyar el Tour de França, i el Giro d'Itàlia, i tots els indicis eren que seria un dels grans de l'esport. Va ser dels que llevaven la son a Miguel Indurain i a Lance Armstrong. En poc temps esclataren distints escàndols sobre l'ús de drogues en el ciclisme. L'equip més famós d'aquells anys, la Festina, va haver d'abandonar la carrera quan es varen descobrir substàncies prohibides dins un dels cotxes de l'equip. Moltes reputacions en sortiren tacades, però el preu més gran, com sol passar, el paguen esportistes individuals. El 2001 es va decobrir una xeringa amb insulina a l'habitació d'hotel de Pantani, habitació que deia no haver ocupat. Li havien sembrat la xeringa, va dir. Però mai no es va poder llevar de damunt la sospita. La seva imatge mai no es recuperaria. Pantani, sense voler i sense poder-ho assumir, ha marcat un moment d'inflexió en l'esport de les bicicletes. Ha estat un dels protagonistes més destacats dels anys en què hem après que els ciclistes també estan subjectes a les pressions comercials que han fet que tants altres esports hagin canviat un cultiu del cos i de l'habilitat física per un cultiu dels guanys econòmics i l'explotació del cos amb productes químics. Ha estat una de les cares conegudes que s'han vist incapaços de resistir aquestes pressions anònimes de la indústria de l'esport i han descobert que ho han de pagar ells personalment. Que són els seus llinatges els que surten a la premsa i la seva cara que surt a tota plana. Ha estat uns dels que han demostrat que encara que la bona reputació de l'esport estigui ens mans de tot l'equip, mànagers, sponsors, organitzadors i entrenadors, només són ells, els esportistes individuals, els que han de carregar amb la mala reputació quan es cometen errors. Pantani tenia 34 anys. La carrera d'aquest esportista demostra fins a quin punt s'ha perdut de vista quin és l'objectiu de l'esport, tant els que només hi som com espectadors com els que hi són com a esportistes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris