nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
11°

Pepé i Otili, «xapuces» a domicili

En el TBO se publicaven les historietes de dos personatges entranyables, les de «Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio». Dos homes que intentaven treure el nas en aquella Espanya gris, on més que la professionalitat permetia la supervivència la picaresca, fent veure que eren capaços d'arreglar-ho tot però, clar, qualsevol obra que se'ls encarregava invariablement acabava per ser un desastre. Eren uns -valgui l'aberració idiomàtica de conveniència- «xapuces». Molt pròpia, la «xapussa», d'aquella Espanya feliçment superada. O no tant. Perquè la veritat és que el nostre Govern del, com diria el company Llorenç Capellà, Pepé, comandat per Jaume «Otili» Matas, està deixant curts els originals del TBO. És mal d'entendre perquè el Pepé (seguim, per avui només, amb la capelliana denominació) se va trobar el 25 de maig amb una aclaparadora victòria que li donava la majoria absoluta. Això, en política, vol dir absoluta tranquil·litat perquè tot allò que, quan i com se vulgui fer, pugui sortir bé. Que se vol, posem per cas, fer una tele? Idò se decideix el tipus, estructura, quin temps per fer-la... tot. L'oposició ja pot bramar, ja, que tanmateix el que compta són els 30 vots, perquè encara que tots els altres se posin d'acord no venceran. Així que quan se té majoria absoluta s'està tot sol davant si mateix. A poc capaç que se sigui, se pot fer quasi tot el que se vulgui. Idò el nostre Govern, ni per aproximació. El Pepé va aconseguir ser contractat per la majoria de ciutadans per anar a la Casa Gran a fer moltes obres perquè els havia convençut que estava feta una desastre. Que posaria ordre immediatament. Mà de metge. Que tot quedaria, en un plis-plas, la mar de bé i lluent. Passat gairebé una quarta part del temps total de les obres, aquells que el contractaren poden començar a tremolar. Vuit mesos després d'haver pres possessió, les realitzacions del Govern són tan poques (quines?) que ningú no les veu per enlloc. De totes aquelles grans promeses de dur gas i electricitat de la Península ja ni en parlen, mal senyal. De l'abaratiment dels viatges d'avió, que els ho contin als menorquins, eivissencs i formenterencs. De la famosa «confiança» que havien de donar als empresaris perquè contractasssin més i més gent, el que queda és que els indicadors reals, profunds, de l'economia, van pitjor que mai, tot i que des del Govern i els seus entorns naturalment s'intenta desviar l'atenció. L'incompliment és tan gros com que, fins i tot, algunes de les coses rares anunciades, per a no se sap molt bé què, ja s'han oblidat: el campió mundial de Fórmula I havia de fer el gener una gran demostració a Palma: encara l'esperam. Davant d'això, un pot pensar, bé, no tot depèn del govern i per ventura, pobrets, no han pogut. Val, però és que se mira el funcionament polític intern, el més fàcil de controlar, la «xapussa» és indiscutible: en vuit mesos han hagut de dimitir forçadament dos directors generals i el conseller d'Agricultura.

El «colmo», emperò, de les «xapuces» ens l'encolomen amb el Decret Rodríguez, sobre el qual no val la pena insistir-hi perquè ja s'ha comentat, i, en la darrera setmana, l'espectacular «coitus interruptus» de la televisió autonòmica que ja millor ni intentar imaginar què en sortirà de tanta «xapussa». L'estiu passat ens deien que en un any estaria emetent. Ara, el mateix: que d'aquí un any. Això ja diu molt. Però, a més, el que avançaren fa deu dies, de com seria, és un calc (se digui el que se digui) del que la setmana passada una jutge de València considerà il·legal: la privatització de Canal 9. Basta observar la seqüència cronològica per veure la impressionant «xapussa» que han fet: el 3 i 4 de febrer s'anuncià que el 6 hi hauria directora general i que, a partir d'aquí, en un no res la tele seria realitat; fins i tot l'executiu filtrà detalls de programació com qui faria els informatius del Pepé; el dia 5, emperò, s'ajorna el nomenament «sine die»; el 6 se reconeix que s'han de fer «ajustaments jurídics» (o no havien llegit la llei?) i, al cap d'una setmana, divendres dia 13, el portaveu Joan Flaquer resumeix la situació: «és prematur aventurar el model» de la seva tele. Genial.

En fi, vist tot el que no se veu per enlloc, és més que justificat concloure que el nostre Govern és, en efecte, el del Pepé i Jaume Otili, «xapuces» a domicili.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris