algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 13°
13°

Qui estima Mallorca

Saben que en el sostrat més baix del pensament -per anomenar-ho de qualque manera- hi tenen el millor adob per arrelar i fer-se forts. A partir d'aquest principi, poc els importa si el que diuen i el que fan posa en perill la convivència, present i futura: quan ha estat impossible ells també han surat. Podrien parlar d'ideologies i dir que la seva ha guanyat les eleccions, però es veurien obligats a dir quina és i a on ens du. S'estimen més parlar d'obres, de comoditats o de morts en carretera, que afecten els sentiments més primaris, que de model de país, perspectives de futur o de qualsevol referència a les idees. Per a ells el sistema només és un instrument sense validesa intrínseca i poden crispar amb mentides, provocar amb actituds de gallets de brega i eludir el debat. Dir que avui sortirem al carrer els de sempre, que ells són més o que utilitzam les autopistes que dejectam, és faltar a la veritat. Si donam per bona la suposició que tots els seus votants, que són molts, accepten el futur que ens construeixen, també haurien de reconèixer que tots els que no els hem votat, no l'acceptam. Números a la mà, som més. Al contrari d'ells, noltros sí creim en el sistema i sabem que els atorga la responsabilitat de governar. Però governar per a tothom i, sobretot i malgrat no tenen antecedents, donant explicacions del que es fa i per a què.

Entenc que gent com la senyora Cabrer o el senyor Rodríguez no entenguin que a d'altres ens mouen les creences i no la conquesta del poder. Se'ls veu envoltats de gent que mai s'ha mogut sense cercar el benefici particular i els és terriblement sospitós que qualcú perdi el temps preparant pancartes, assistint a reunions o manifestant-se sense cap perspectiva de cobrar-ho ni a curt ni a mig ni a llarg termini. Només pensar que dels milenars d'assistents a la manifestació d'avui, els que tendran càrrec públic i remunerat al llarg de la seva vida no arriben a l'1%, els hauria de fer pensar que hi ha altres gents, ni millors ni pitjors, diferents a les seves. Tenen ben present que quan ells s'han mobilitzat, fins i tot en casos tan greus com el terrorisme, la registradora de beneficis (personals o partidistes) n'afegia un a cada passa que feien al darrere de la pancarta. No surten al carrer perquè creguin o deixin de creure, sinó per si els convé o els convendrà. No ens volen entendre, però no per manca de capacitats intel·lectuals. Al contrari, mentre ens manifestam ells construeixen majories explotant els sentiments i parlen de seguretat en abstracte, que és com no parlar de res i que cadascú entengui el que més l'afecta. Però s'equivoquen: el dia que triomfin definitivament i ens quedem a casa sense que ens importi el que no rendibilitzam, talment xotets en els sestadors, ells també seran prescindibles: només són els ben alimentats cans pastors dels poderosos.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris