algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
14°

Madame Dormand i les legislatives

Encara falta més d'un mes per anar a votar i, en cosa d'un moment, la cosa s'ha posat que crema. Una enquesta llançada com un còdol brunzent, amb destra fona, damunt la província feliç, ha alçurat els ànims dels competidors que se les hauran de veure quan comenci de debò la campanya. Les enquestes es fan sempre per avaforir el que les encarrega; en cas contrari, coincidirien amb l'esport divertit i inútil d'apedregar la pròpia teulada. Però diguin el que diguin, són d'alguna manera la punta d'un iceberg que amaga més coses. L'anàlisi política que s'acosta a interpretar-les, afavorir-les o desmuntar-les, té també els seus propis signes i les seves pròpies armes, mitjançant les quals la batalla electoral, que té molt poc a veure amb el debat polític, comença abans d'hora. I el resultat és que el lloc on un s'hi fa la vida, es contamina per moments. Qui més qui menys ja té observat com, en els darrers anys, qualsevol passejada per Palma en horari de feina, és un xoc continu amb obres de construcció, de pavimentació, de llanterneria i per tot un es troba bastides, escaletes de mà i grues. Potser és la metàfora escaient d'una agitació contínua damunt un país que peona encantat amb una quantitat de personal per metre quadrat que encongeix l'espai d'acció i, a la llarga, per saturació, l'espai de consciència. Un ja no sap cap a on s'ha de girar per caminar tranquil, i els carrers van plens d'almoiners, desocupats i gent que mira a l'aire sense veure mai el cel. Tot plegat fa que adreci els meus passos (peu dret, peu esquerre), per una costa de Son Armadans que va cap a Bellver, on com sempre em rep amatent Madame Dormand, amb la tetera fumejant i a punt per oferir-me una tassa de brebatge oriental. Em mira amb ulls benignes, amb aquest esguard que no té edat, i abans de començar m'adverteix que l'arcà també té els seus límits.

-Vostè es preocupa massa, amic meu, per la carnavalada que es prepara. Per què no s'asserena i procura comprendre que serà com les altres?

-Potser m'agradaria, abans de morir, arribar a veure la vitalitat del meu poble. Una certa capacitat per dir que no i començar una altra via distinta...

-Aquest poble, senyor, té també la seva lògica interna. I jo no sabria dir-li si s'erra més ell en votar o tots aquells que al llarg de cent anys han volgut inventar-li un llenguatge.

-Ara no tocarem la llengua, supòs. Perquè fins aquí podíem arribar.

-En absolut. Vostè ja sap que no tot els pobles han tengut l'efectivitat pragmàtica del jacobinisme nostre. Però vostès, els mallorquins, acostumen a dir que quan un està bé no s'ha de moure.

-Saviesa popular acomodatícia; però a l'hora de la veritat, realment bé no hi està ningú.

-Si és tal i com vostè diu, i potser ho sigui, el malestar produït per les carreteres, la destrossa de Mallorca i la soi disant agressió a la llengua, haurien de trobar el seu gran moment dins les urnes, no li sembla?

-Ja m'agradaria, ja, però no ho sé gens. I vostè què en pensa?

-Tenc la bolla de vidre una mica enterbolida. Els canvis atmosfèrics, ja sap. Però aquest matí, aprofitant una clariana, la bolla m'ha donat una dada interessant.

-Com és ara?
-Que si a Balears el PP no treu més de cinc diputats, no hi haurà majoria absoluta en el Parlament central.

-Ja és un consol. Però la Coalició Canària també és espanyola.

-Aquí està el re, amic meu, aquí està el re.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris