algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

El castellà i el bisbe

La cerimònia de proclamació de Jesús Murgui Soriano com a nou bisbe de Mallorca vindrà acompanyada d'una sorprenent decisió: alguns dels discursos es faran en espanyol i l'evangeli es llegirà en les dues llengües. Es tracta d'una iniciativa que contrasta amb l'esperit de l'anterior bisbe, Teodor Úbeda, que al llarg de trenta anys féu un gran esforç per dur la normalització lingüística del català en el si de l'Església de Mallorca. L'etapa Úbeda, de fet, es caracteritzà per potenciar, amb respecte i solidaritat, la llengua pròpia de les Balears fent un favor impagable al seu poble. Ara sembla que els temps canvien i que l'arribada del bisbe Murgui comença a marcar nous signes de comportament. I és preocupant que així sigui. El poble de Mallorca, el de soca-rel, el que estima els seus costums, cultura i senyes d'identitat, sempre ha estat molt lleial a la seva església.

En les darreres dècades l'Illa ha sofert una certa despersonalització. Convertida en terra de promissió, hi han arribat diferents allaus d'immigrants, molt sovint no integrats en la personalitat pròpia d'una Mallorca sempre tan imbricada i respectuosa amb l'Església. De les entranyes del poble mallorquí han sorgit fornades d'extraordinaris capellans i alts membres del clero. L'acceptació i el respecte que sempre han gaudit és en bona part fruit de la seva capacitat de ser essencialment poble. És per això que la llengua catalana no hauria de retrocedir dins l'Església mallorquina, perquè constitueix un extraordinari factor d'integració, un dels grans nexes d'unió entre els religiosos i la comunitat per la qual es desviuen i a la qual serveixen.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris