algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 12°
18°

Un ciutadà arriba a casa

L'ocasió mereix una festa. Ahir sortia un avió espanyol per anar a recollir el primer detingut de Guantánamo. Ens el fien. Amb aquesta concessió de Washington, que deixa en les nostres mans un dels que suposadament han de ser els terroristes més perillosos de la història, Aznar aconsegueix consolidar la reputació d'Espanya com un dels estats que més han merescut un premi. Hem esperat en silenci i amb paciència dos anys. Sí, dos anys, i no hem de menysprear l'honor. Després de més de vint-i-cinc anys de democràcia s'admet que som dignes de presidir un judici. Els que són poc patriòtics diran que no és el primer que amollen. I és cert. És un detall que pot desafinar una mica les xeremies, sense dubte. Per exemple, abans han amollat uns paquistanesos o alguns de Jordània. Però no hem d'oblidar que aquests no els han jutjat ni res. Per tant no ens poden usurpar la primícia. No podran llevar alegria a l'assumpte ni el somriure de la cara dels ministres, feliços de veure un ciutadà acabar en bones mans. Avui arribarà a ca seva Abderrahman Ahmad, de Ceuta. Avui vespre sembla que haurà de contestar les preguntes de Baltasar Garzón, el jutge du temps treballant sobre el que es pensa era un grup d'Al Qaeda que operava a Espanya. No es pot dir que el judici estigui fet. El judici encara pot durar anys. Llavors, com a totes les festes, sempre hi haurà algunes cares tristes, que al·legaran que l'arribada del presoner de Guantánamo té alguna cosa a veure amb un possible ajut de George Bush al seu amic Aznar. Bastarà fixar-se com Aznar i els ministres no fan ús electoral del favor que acabam de rebre de Washington per demostrar que mai no els passaria pel cap aprofitar-se de la desgràcia de Guantánamo. Mai en la vida.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris