algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Una altra transició?

És molt difícil que Rajoy faci una campanya que meresqui ser qualificada de civilitzada si no inclou explicacions a assumptes molt greus que el seu antecessor ha deixat en l'aire i que, en qualsevol cas, provenen d'un temps en què el mateix Rajoy era vicepresident del govern espanyol. D'Aznar, ni els seus esperen ja un mínim gest que retoqui una imatge que no ha millorat des que escrivia articles contra la Constitució, per més que ara la invoqui -de vegades sembla que en va. D'Aznar, fins i tot els seus desitgen que es faci invisible, que faci mutis per on vulgui, però que faci mutis, de manera que en aquest país torni a ser possible parlar com a persones i no continuar condemnats a haver de lladrar com a cans rabiosos. No sabem encara si serà la seva darrera manifestació d'autoritarisme despectiu, però serà mala d'oblidar la negativa a explicar als espanyols, al marge de formalitats més o menys salvables, d'on es va treure les informacions sobre armes de destrucció massiva que justificaren el seu recolzament a la guerra, el boicot a la Unió europea i la ubicació d'Espanya en els objectius del terrorisme internacional. L'actitud, més cívica, de Rajoy és, per descomptat, saludable i alleujadora, però no arriba amb una llei de punt i final incorporada. Ell no comença de zero, no és nou en aquesta plaça. D'una banda, és corresponsable en primer grau de les decisions d'estat en tant que vicepresident que fou; d'una altra, també ho és en tant que successor/continuador de l'obra aznariana; i també ho és en la mesura en què ho són tots els clons del PP, les consciències dels quals no tengueren massa problemes per metabolitzar tantes morts, les de la guerra i les que en són conseqüència indiscutible; ni s'immuten en contemplar la cartografia de la barbàrie que ha traçat l'amic americà amb la col·laboració d'Espanya. Seria políticament molt higiènic que Rajoy no driblàs les responsabilitats contretes, ja que hereda un partit amb tot, estructura, ideologia, mobles i olors. Hereda un partit ferotgement radicalitzat -i per ventura això no li permetrà ser tan civilitzat com voldria. Hi ha hagut massa sang i fetge perquè ara, sense més ni manco, els seus es conformin amb sucre esponjat. És possible un PP sense un líder que insulti, desautoritzi, escarnesqui, humiliï i vexi qui no se sotmet a la seva voluntat? Està per veure. Si s'aconsegueix, quasi podríem parlar d'una altra transició. De moment, Rajoy hauria de cloure els assumptes que Aznar deixi pendents.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris