algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Adéu, Toni Garrit

Un capellà colonier que havia de nom Menut i era el confessor de la reina i a més a més era «urbanitzador», fou segons en Toni l'artífex de les mesures de vint anys sense fer «servici», de no pagar contribució, ni res de res. «Posaves la casa on tu volies». Així començà la Colònia de Sant Pere per omplir-se tota de vinya fins arribar a les cent quarterades de parral. Més tard quan ho desbaratà la fil·loxera quedarien tan sols quatre o cinc famílies. El seu pare ja nasqué a sa Colònia i així amb ell, formà part d'una nissaga de contadors i glosadors.

Ja apareix un Toni Garrit a les Rondalles, en contà moltes a mossèn Alcover, aquest ho deixà escrit: «La me contà en T. Garrit de Sant Llorenç des Cardassar, que fa de paredador. En sap moltes i les conta de lo més bé». Dels vint i quatre volums, vuit no inclouen aquesta veu, les dotze restants van farcides. Algunes tan precioses com Es voltor i es busqueret (XIV) i d'altres tan divertides com En Martí Tacó (I) sumen quasi una trentena. El darrer Garrit fins fa molt poc les contava amb el poder de qui pertany a una nissaga de molts segles d'història. En Toni improvisava i amb l'esguard humit i entremaliat comprovava l'efecte que produïen els canvis en els que l'escoltaven.

Tota la vida havia fet feina a «sa Terra» amb les bísties: llaurant, sembrant, traginant alga, espedregant, collint ametles...però el que més li agradava d'una bístia, deia, que fos un poc puta. Descendent dels fundadors de sa Colònia i continuador, ell mateix, d'un món que ara es desfà definitivament, advertia parlant del futur de la terra: «Si vénen temporades de feina escassa, a Mallorca, hi haurà desastres».

Visquent ran de mar i a primera fila en una de les primeres cases que es feren, feia devers vint anys que no s'hi tirava. La passada tardor vam fer l'última cervesa i alçant el gaiato manava indicant quin havia estat el moviment de cada una de les immenses roques que, sota els tamarells, separen casa seva del mar, durant la darrera tramuntana forta. Moltes anècdotes, alguns coloniers les coneixen prou. Era interessant sentir-lo quan contava com una enorme balena es quedà varada al mollet, el trull que dugué i el que havia durat l'olor de l'animal. O aquell temporalàs que es visqué, molts anys enrere, quan en Toni Garrit era, petit. La mar envaïa la terra i les ones pegaven a la façana i feien voltar les aigües també per darrere la casa. Aleshores, els grans, volent-lo fer entrar se'l trobaven botant pels improvisats cocons, els peus en remull, mentre anava escampant les dues o tres paraules que li podien sortir en castellà al més pur estil de Don Martín: 'Otra isla en Mallorca! Eren altres homes, eren altres temps.

Aquesta setmana una de les veus més brillants d'aquesta terra, ha aturat el seu ritme. Són molts els folkloristes, historiadors o capellans lletraferits que s'atracaven a can Garrit per aclarir topònims, coverbos o anècdotes. En Garrit sovint deia que no anà mai a cala los Cans, ell deia que no existia. El seu nom primitiu i autèntic sempre havia estat: es Camps Vells un racó ple d'alga i aigües turquesa que coneixia prou bé. Nasqué a l'ombra de Ferrutx i visqué entre el cel blau de Saluet i la terra més generosa. Sota els vents més forts havia passat els darrers anys aquest home honrat i valent. En voler correspondre la seva hospitalitat i l'amabilitat de na Garrida, ningú el treia mai del seu bocí. Des del seu tros de terra, de cel i de mar sempre acabava per dir-te d'una o d'altra manera que a Ciutat...que hi sigui qui és nat!!!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris