muy nuboso
  • Màx: 11°
  • Mín:

Estimar, destruir, pedalejar, votar...

«Qui estima Mallorca no la destrueix». Un eslògan prou convincent, efectista i evident. Un pèl més llarg, això sí, que el «No a la guerra» de fa un any; potser l'afluència a la manifestació de dissabte serà directament proporcional a la llargada de la sentència que la convoca. Si descobrim aquest mecanisme íntim i secret, haurem d'inventar consignes quilomètriques per desplegar en les autopistes que la manifestació no aturarà. Les mobilitzacions més multitudinàries mai no vistes per aquestes contrades van precedir unes eleccions no gens ben resoltes pels partits que enarboren la bandera dels manifestants. Ja ho diuen soto voce els llanterners conservadors: «Tanmateix, aquests no ens voten». El més collonut, sembla, és que aquesta darrera màxima no es compleix en el cent per cent dels casos. I si del que es tracta és d'aconseguir audiència, els insignes directors de la pàtria ja pensen en el share que els reportaria -reportarà?- dur la copa Davis a l'illa. Un doble efecte: l'efecte-imatge -el mateix que cerca el president en abraonar-se efusivament amb el primer mallorquí que guanya una etapa de la Challenge, la foto cercada en sufragar l'equip; imagina't el síncope de Matas quan hagi de pujar en culottes i maillot a aixecar el ram de flors en el Tour de França. I en dur la Davis a Cala Rajada, als milers de contribuents també se'ls presentarà llavors l'autopista Inca-Manacor com un projecte imprescindible. Que no ho heu vist, que no basta, la carretera actual? Punt i seguit, però lligat: tram de la conversa -real, real-, entre dos mascles de trenta i tants, dilluns horabaixa, en un cafè de Joan Miró.

-Has vist com han deixat la carretera vella de Sineu? Hi pots fotre canya, ara.

-Sí, i a més no hi passa mai ningú, ni hi ha controls ni res.

Potser el secret seria que no poguéssim córrer, no ho trobau, consellera? Mentre hi hagi condicions per posar-se a cent cinquanta i no hi hagi un maleït control que empaperi l'eixelebrat, ja en podeu fer, de carreteres «segures». Abans de crear el tercer carril en l'autopista d'Inca potser hauríem d'estudiar l'ús que el conductor mallorquí fa dels trams que ja tenen tres carrils -l'autopista de llevant, a l'alçada de l'aeroport, sentit Palma, per exemple: al del mig s'hi posen els qui haurien d'anar per la dreta -així no els molesta ningú-, pel de l'esquerra hi circulen aquells que troben que ja van prou aviat, marcant el ritme, i el de la dreta de tot facilita ziga-zagues suïcides pels conductors que a la carretera s'entrenen per jugar amb la playstation, tot avançant indistintament per qualsevol dels tres carrils. Una monada.

En fi, això. Que «qui estima Mallorca no la destrueix», com que «Qui estima la llengua no la trinxa» o que «Qui amb al·lots se colga...». Aquest darrer no tocava, avui. O sí.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris