cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Debilitats democràtiques

Els esdeveniments que s'estan produint als Estats Units, al Regne Unit o Alemanya ens demostren les mancances democràtiques de l'Estat espanyol; a més d'exemplificar la manca d'una política exterior mínimament presentable. La negativa continuada del Govern Aznar a comparèixer, totes les vegades que faci falta, davant el Parlament per donar explicacions sobre la guerra d'Iraq no fa més que palesar la immaduresa del règim de llibertats. Sense armes de destrucció massiva i amb víctimes damunt la taula no es pot anar per la vida com si no passàs res. De fet, la cosa va arribar al paroxisme i a l'espectacle patètic amb el discurset que el president del Govern va pronunciar davant la Cambra (que no davant els seus components) de Representants dels Estats Units. I tot plegat no és més que la darrera mostra de l'estil de governant que està imposant el conservadorisme espanyolista. Conservadorisme que en lloc d'avançar, com diu el seu eslògan, sembla retrocedir en el temps com fan els seus capellans afins. Aquest clima a més a més s'instal·la en la societat i provoca una manca d'exigència cap al poder impròpia d'un país que se vol capdavanter. L'espionatge de líders polítics, el manteniment al càrrec de persones imputades pels tribunals de justícia, la utilització partidista del poder judicial, l'amiguisme recobert de pretensions liberalitzadores, la deslleialtat institucional cap a aquelles administracions que no són del propi color polític, la criminalització de l'adversari, casos de corrupció que no provoquen ni dimissions ni desgast electoral, tot plegat, ens dibuixa un panorama que no és precisament per fer-ne ostentació. La democràcia exigeix, per al seu bon funcionament, el compliment d'unes formalitats que no han de ser vistes com a requisits incòmodes sinó com a màxima garantia de transparència. El pitjor que li pot passar a la democràcia és tenir un conjunt humà narcotitzat, una ciutadania sense crítica, un poble que no reacciona davant els excessos. Aconseguir que hi hagi poc debat i que a més aquest debat se circumscrigui a les qüestions que «interessen» és l'avantsala de la pèrdua de perfil democràtic. El PP a nivell estatal aconsegueix que només es parli de terrorisme. El domini dels mitjans de comunicació permet que la qüestió del terrorisme sigui la que més preocupa els ciutadans, segons les enquestes, quan hi ha temes com la violencia domèstica, els accidents de circulació o la pròpia guerra d'Iraq, que generen més víctimes i són bastant més pròxims. Aquí, a les Balears succeeix tres quarts del mateix, el PP ha aconseguit que bàsicament es parli de llengua, com si la preocupació principal dels balears fos l'idioma, i no el turisme o el nivell de formació dels nostres joves (el nostre capital humà), o el consum territorial, o les noves tecnologies i la diversificació econòmica. El que sobta és la capacitat per distreure l'atenció amb operacions de distracció. I el que sobta d'això no és tan que els polítics ho intentin fer, perquè la gent té una tendència natural a intentar evitar els temes més complicats i que més te poden retratar; el que sobta és el triomf de l'intent. El que sobta és que l'oposició des del seguidisme i l'opinió pública des de la submissió no breguin per crear les condicions d'això que en diem una societat lliure. La divisió de poder està en crisi i el quart poder ha desaparegut. La debilitat democràtica no és un problema d'un partit o d'un grup de partits, és la més greu amenaça que tenen plantejades les Espanyes. Són molts els analistes que han lligat democràcia amb progrés econòmic. Si assumim l'equació, anar prenent decisions que generin aquesta debilitat, no només pot ser reprovable des del punt de vista dels valors i la convivència, sinó que també pot generar conseqüències sobre l'estabilitat i el benestar. Alguns bravegen de la seva actuació, que molts consideram irresponsable; seria bo que, aquests molts, no ens quedàssim aturats i exigíssim més rigor en l'actuació pública. Exigència de rigor que no només ha d'anar adreçada als polítics, sinó també als creadors d'opinió (periodistes i societat civil) i als ciutadans en general.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris