algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
19°

La lluna de mel de Déu i el Diable

No tothom està gaire convençut de les bondats del Fòrum de Barcelona. Per començar, la seva definició deixa molts d'espais exposats a la canibalització de l'ambigüitat, una ambigüitat postmoderna que fumiga les coses amb aquesta filosofia d'instal·lació que tot ho esterilitza. O ho converteix en terra erma. Vagues idees de trobada, de diàleg, de reconeixement de l'altre, etc., donen aixopluc a una obra faraònica que ja veurem com s'omple de sentit: no ara, sinó un horabaixa ventós d'un dilluns de març, d'aquí a quatre anys. Per això Barcelona ja tenia el Centre de Cultura Contemporània, que dirigeix Josep Ramoneda. Bé, però ara no ho arreglarem. El que sí podem fer és preguntar-nos si la lluna de mel que aquests anys han viscut Déu i el Diable comença a presentar símptomes de deteriorament. En seria un, al meu entendre, la negativa de José Bové a participar en les trobades organitzades entorn d'un tema no gens trivial, «Water for Life and Security». De José Bové molts de mitjans de comunicació s'han esforçat a projectar-ne una imatge de poll entrat en costura, d'oportunista i demagog armat de quatre eslògans amb aportacions d'idearis anarquista i ecologista. És una imatge falsa. No hi ha massa polítics, a França, que acceptin debatre amb ell, perquè té una capacitat no gens vulgar de desmuntar els arguments retòrics de les polítiques oficials. Ara pens en els polítics d'aquest arxipèlag, i, francament..., dos?, potser tres li aguantarien un assalt. És igual. Ara Bové ha escrit una carta al batle de Barcelona demanant-li que, puix que no pensa participar en la comèdia, sigui suprimit el seu nom de la llista de convidats que es divulga a través d'internet. La raó és tan simple que sembla mentida que no ens n'haguéssim adonat fins ara: d'entre les empreses patrocinadores del Fòrum, n'hi ha bastantetes -cita de passada Coca Cola i Nestlé- que en les seves activitats contradiuen de manera flagrant l'esperit oficial d'aquestes trobades. Passa que ja hem incorporat a la nostra moral el patrocini de l'esport per marques de tabac, que els paquets de tabac proclamen amenaces de mort mentre l'alcohol mata gent a la carretera de manera quasi totalment impune. Etc. Per parlar de com va, de malament, el món, necessitam el patrocini d'alguns dels que l'espenyen. La contradicció és tan flagrant que ben bé pot visualitzar-se amb la imatge de Déu i el Diable en lluna de mel. Ara José Bové els vol amargar les delícies de l'amor culpable. Ja no serà, només, lo que Déu voldrà: José Bové hi pot dir la seva, i tots nosaltres també: no és de raó que per debatre els grans problemes de la globalització les despeses corrin a càrrec de la Coca Cola o la Nestlé. Les contradiccions són inevitables, crec, però també en això hi ha d'haver mesura, allò que abans en dèiem temor de Déu.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris