algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 12°
21°

Hemeroteques i mentiders

Si no existissen hemeroteques, si la memòria es pogués anihilar amb facilitat i impunitat, si ens poguessin controlar fins al punt de dominar els nostres pensament com al 1984 d'Orwell. Si no existissen noticiaris independents, internet, el boca a boca, la manifestació pública i encesa, el pensament lliure (cada vegada més perseguit), la capacitat de reflexió... Si no tenguéssim capacitat de reflexió o opinió. Si no existís l'ànim de no esser enganats pel llenguallarga de torn. Si en definitiva no tenguéssim la voluntat d'anar amb la veritat com a bandera... tot els seria molt més fàcil.

Així i tot els resulta massa senzill fer-ho. Em refereixo a les darreres manifestacions d'alguns dels membres del Govern espanyol dient que José María Aznar mai no havia dit allò que a l'Iraq hi hagués armes químiques o de destrucció massiva. Eximint-se de responsabilitat i acusant els informes de l'ONU com a responsable de la intervenció contra el règim del dictador Hussein, que tan opressor i dèspota era quan es fotografiava amb els EUA com quan va esser atacat per aquests i els seus aliats.

Tal com cantava el desaparegut i irrepetible Freddie Mercury: «Youre lying to me, youre lying to me» («m'estàs dient mentides, m'estàs dient mentides»), i nosaltres els hem de creure?

No! M'hi nego. És necessari dir un no ben fort, més enllà d'ideologies, per no esser enganats. Qui no recorda les paraules d'Aznar?: «Pueden estar seguros que estoy diciendo la verdad, el régimen iraquí tiene armas de destrucción masiva» (14-03-03 a Antena 3); o quan digué al Congrés: «El arsenal tiene que aparecer porque las investigaciones han comenzado ya» (30-06-03); o quan Mariano Rajoy, poc després d'haver-se produït la fatídica i famosa fotografia de les Açores, digué: «Todo el mundo sabe que Iraq tiene armas de destrucción masiva».

Jo no sé si l'Iraq té o no té armes químiques, ni si encara apareixeran, tal com passaria a qualsevol pel·lícula made in USA que es fes valer, amagades a qualque racó del desert en plena campanya electoral nord-americana, però que els nostres polítics guardin una mica de dignitat, si és que encara en conserven gens... Les hemeroteques, farcides de declaracions, són molt dolentes per als que diuen i desdiuen públicament. Allà hi resten les paraules immòbils però vives a l'espera d'esser utilitzades per replicar els mentiders del moment.

Ara que Bush i Blair comencen a sentir la pressió dels seus actes i es veuen forçats a estudiar les «proves» que provocaren l'atac, hem de reforçar la nostra postura. No ens volem sentir utilitzats.

Rectificau el que diguéreu i reconeixeu l'error que cometéreu si és que encara us queda gens d'honradesa i d'integritat personal, però no ens vulgueu fer creure que les vostres intencions vers el poble iraquià eren santes i pulcres amb manifestacions com les dels ministres Zaplana, Trillo, Acebes, Rato... o la ministra Ana Palacio.

P. Tomàs. Llucmajor.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris