algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
17°

Canvis legals lingüístics?

Pot haver-hi, a curt o mig termini, reformes o derogacions de l'actual legislació lingüística? De poder, tot pot ser. Sobretot, després de l'anul·lació del Decret Rodríguez per part del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSB), que ha provocat que el sector més anticatalanista del PP hagi entès que mantenint les normes i lleis vigents és impossible complir el seu programa electoral. I que si el Govern ho intenta quedarà contínuament exposat que torni a passar el mateix: que algú recorri a la justícia i el deixi una vegada i una altra en ridícul. Fer anuncis grandiloqüents sobre el que sigui, excitar les reaccions... res no costa. Altra cosa és fer passes concretes, amb entitat jurídica. Això té uns marges el quals no se poden superar: les lleis. Que són les que són i que impedeixen convertir en reals les aspiracions del PP, quant a arraconament normatiu del català. El Govern pot no fer res en favor del català (perquè de l'obligació legal genèrica de promoció no se'n deriva legalment res concret imperatiu), pot fins i tot interpretar la legislació vigent de la manera que més li convengui pels seus interessos polítics i ideològics, però no pot fer res en contra de la llei. Això és el que la setmana passada el TSJB li va dir clar i llampant al Govern, deixant-lo en evidència i aixecant la irritació dels entorns presidencials que omplen d'ideologia de conveniència (suposat liberalisme lingüístic per una banda, conservadorisme intervencionista i antiliberal televisiu per l'altra...) al president Matas. Després del ridícul i del cop la temptació de canviar i derogar decrets i/o lleis és forta. Com se deia diumenge aquí, els rumors apunten que el mateix president va reaccionar en calent dient, en una conversa informal, que si era necessari se canviaria o derogaria el que calgués, fins i tot la Llei de Normalització Lingüística si feia falta. Està en disposició real de fer-ho? Ganes no n'hi falten, això segur, i vots en té. Altra cosa, emperò, és que pugui o que s'hi atrevesqui. Perquè, i a banda de la reacció política i social en contra que generaria (que deixaria molt petita l'actual provocada pels anuncis difusos de Fiol) a la qual el PP sempre podria destinar-hi la, diríem, «doctrina Cañellas» («no n'hi cap des nostros»), la pretensió xocaria amb d'altres entrebancs que no són menyspreables. Primer de tot s'hauria de veure què passaria en el Govern. El PP és Matas perquè Matas és Madrid i la capital mana, així que, en principi, tot el que el president vulgui, se fa. Però el cert és que enfrontar-se a això implicaria, primer de tot, que l'executiu en ple hi estigués d'acord, i no és així. A pesar del monolitisme governamental i del poder de Matas, la qüestió és delicada i les pretensions dels entorns presidencials més ideologitzats sobre la qüestió tenen importants contrapesos polítics en el si del Govern; no seria dit i fet perquè els contraris tenen un argument de pes per convèncer el president. Argument que, per altra banda, és el que interessa a tot partit: el cost electoral possible. Adoptar mesures d'aquest calat no li suposaria res negatiu a Eivissa, possiblement tampoc a Mallorca (on la presumpta existència d'un PP partforanista diferenciat mai no s'ha constatat electoralment), però a Menorca la cosa és diferent perquè no s'hi ha produït el desplaçament cultural-lingüístic que caracteritza les altres illes, i adoptar mesures reals cap a la secessió lingüística podria tenir per al PP un cost electoral considerable, si més no en el sentit que li impedís guanyar més del que té o, per ventura, fer-li perdre una petita part del que disposa que, eventualment, li podria suposar un retrocés que per mínim que fos el condemnaria per molts anys a l'oposició. I cal recordar que dins l'estratègia general del PP Menorca és un objectiu tàctic fonamental, no debades s'hi està implicant tot el Govern (conseller de Treball, presència contínua d'altres membres...) amb la intenció de batre el 2007 les darreres posicions esquerranes. Als estrategs del PP el que els interessa són els escons de pertot i no les passions anticatalanistes palmesanes. Fer una passa així podria ser letal per al PP a Menorca i, per extensió, projectaria ombres en el conjunt balear. Per tant, que n'hi ha que en tenen ganes, de carregar-se la normativa lingüística, sí, no hi ha dubte. Però ni seria fàcil, ni tampoc gratuït. Ara bé, ja s'ha dit: en el PP mana Matas i si a aquest se li creuen els cables...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris