algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Vida privada

Llegir el diari íntim de l'esposa li pot costar, a l'espòs, fins a dos anys de presó, segons l'Audiència de Barcelona. Aquesta sentència es va fer pública fa uns quants dies, i, com era d'esperar, va suscitar la mar de comentaris graciosos. Els graciosos de sempre -com els que asseguren que les dones són males de matar- ara podrien tenir, en el supòsit improbable que els fos menester, algun argument extret d'un clima general de desaparició de la intimitat i de la privacitat. Cert que això ha anat així, i que ara els mitjans de comunicació dedicats a comerciar amb les misèries humanes han assolit unes fites d'abjecció que creuríem insuperables si l'experiència no ens ensenyàs que l'abjecció i l'estultícia no tenen límits coneguts ni fins ara albirats. Tot plegat fa que la sentència en qüestió pugui semblar-los, a molts, un d'aquests exabruptes amb els quals adesiara un o altre jutge posa a prova la nostra capacitat de respecte a la Justícia. Servidor crec que és una sentència exemplar -pel seu caràcter condemnatori; ignor si la pena és tècnicament l'adequada. La sentència defensa la intimitat de les persones més enllà de qualsevol situació legal que aquestes persones assumeixin per compartir les seves vides. Compartir la vida amb algú no implica, però, renunciar als refugis més o menys inexpugnables d'una individualitat inalienable. Una de les expressions més obscenes del masclisme és creure's en el dret d'apropiar-se enterament de la dona, negant-li capacitat i possibilitat de mantenir la seva la intimitat. Quan es viola el món en el qual la dona es refugia -aquest món pot ser el diari íntim- per obtenir explicacions i arguments en la contesa legal de la separació, l'assalt a la intimitat té tota la sentor de la conculcació dels drets més elementals. Aquesta sentència és, al meu parer, una de les millors notícies d'aquests darrers dies, i sens dubte ens haurà fet preguntar a molts per què les feines d'espionatge o seguiment de persones físiques i l'ús inadequat de la informació obtenguda per aquests mitjans mai desemboca en sentències exemplars, ço és aquelles que lleven les ganes d'acceptar certs encàrrecs de la superioritat amb objectius més de partit que no d'Estat. Però, en fi, per alguna cosa es comença, certament, i no és mal principi una sentència que avisa els homes d'aquest país: casar-vos amb una dona no us dóna dret a espiar la seva intimitat.

Bé, i viceversa, és clar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris