algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Miquel Payeras i la situació del PSM (i II)

En Miquel Payeras s'ha guanyat més que ningú una reconeguda anomenada de politicòleg (o «pessemòleg» diria jo). Des de fa anys escriu sobre els «errors» del PSM i sobre el que ha de fer el nostre partit. Escriu molt i gairebé no escriu de res més. Cosa que m'alegra, ja que si li mereixem tanta atenció és per qualque cosa. Però en el seu article La situació del PSM se supera, una vegada més, a ell mateix. Vol explicar qualsevol decisió que pugui prendre el PSM en una clau conspirativa interna. El PSM de Payeras seria, per definició, un subjecte col·lectiu incapaç de prendre cap decisió en funció d'una anàlisi lògica. D'aquesta manera la coalició a les eleccions generals entre PSM, EU, Els Verds i ERC seria tan sols el resultat d'una fantàstica i complexa situació interna del PSM. Miquel, i si les coses fossin més senzilles? I si el PSM, com a col·lectiu, tengués alguna capacitat d'analitzar les situacions i decidir en conseqüència? No ho has pensat mai? No podria ser que ens atenguéssim a les circumstàncies existents i a la coherència amb les nostres conviccions polítiques? I si haguéssim optat per aquesta fórmula d'aliança electoral perquè, sobretot, creim que és la millor per fer front a la política del PP? Les situacions internes sempre són importants en la vida d'un partit polític, però fins a un cert punt. Tenim molts de defectes, però un partit com el PSM no toleraria mai que s'establís el seu nord amb criteris oportunistes de lluita de faccions internes. Això ho puc dir jo, que n'he estat el secretari general setze anys! Una cosa és clara: el PSM ha format part de la coalició «Progressistes per les Illes Balears», després d'un debat intern llarg, perquè la immensa majoria dels seus afiliats així ho han volgut. Crec que l'opció presa ha estat encertada i esper que els electors li donin suport. Però, sobretot, voldria que aquesta coalició fos una passa més cap a un objectiu que pens, honestament, que és l'únic que ens podem fixar per d'aquí a tres anys: canviar l'actual aliança de dretes entre PP i UM per un nou acord de govern de les forces progressistes i nacionalistes.

Se m'atribueix una capacitat d'actuació que no tenc. Jo no he influït els «escamots pagesos, partforanistes antiautopistes i professorals, contra el PP i UM». Aquesta concepció «conspirativa» de la història frega el ridícul. I si les coses no fossin tan alambinades? I si aquests moviments s'explicassin, com sembla més lògic, per la necessitat de respondre a les polítiques del PP i UM en contra de la pagesia, del territori i de la llengua catalana? En aquest país nostre la gent no és gaire bona de moure. Si la gent es mou és perquè sap el que s'hi juga. I no hi valen verbes.

Per últim, de cara al 2007, Miquel Payeras veu un intent de radicalitzar el PSM, transformant un partit que volia ser «de centre, de despatxos i de trajes, en una organització d'esquerra radical, d'agitació de carrer i de mocadors palestins». Home, no és per a tant! Seria difícil viure a Mallorca, creure en allò que creu el PSM, i no reaccionar front a la política del govern de la dreta. Si el PSM és en aquestes mobilitzacions no és com a resultat de cap estratègia fantàstica sinó per pura necessitat de ser coherents amb el nostre projecte polític.

En Miquel Payeras, sense encomanar-se a Déu ni al diable, també diu que he escapçat l'oposició interna dins el PSM, he neutralitzat en Pere Sampol, m'he carregat en Pere Muñoz, i que per poc que jo pugui els candidats del 2007 no seran els del 2003. Totes aquestes afirmacions crec que, a més de no ser certes, situen el debat intern dins el PSM a un lloc que no és el real. I, en la mesura en què se m'enfronta injustament als meus companys de partit, tenc el deure de negar-les. A mi em fa la impressió que en el PSM hi ha dos factors que marquen el seu futur: l'existència d'una base àmplia de dirigents polítics capacitats per tirar endavant el partit i la seva ferma voluntat de defensar a les Illes Balears un codi de valors progressista i nacionalista. Sense aquestes dues coses seria del tot impossible que un projecte com el nostre mantengués la seva vigència.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris