algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

D'unes responsabilitats i unes rialles

El conseller Fiol creu que m'extralimit en les meves funcions quan manifest una vegada i altra la meva oposició, clara i rotunda, a la seva proposta de mesures de política lingüística. El senyor Llorenç Capellà insinua que la meva salut mental és dubtosa perquè en la fotografia d'una sessió del ple de la Junta Avaluadora del Català, -no del C0FUC, com diu ell- jo hi surt rient. El senyor Fiol sap que la meva opinió respecte a les polèmiques mesures que ell va anunciar és l'aprovada en el Consell de Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i que en el mateix sentit, encara que de manera més general, s'han pronunciat els òrgans rectors de la UIB i de l'Institut Joan Lluís Vives, que coordina la major part de les universitats catalanes. El senyor Llorenç Capellà sap, o hauria de saber, que a la reunió de la fotografia jo hi era en representació del Departament i hi defensava les decisions que s'havien pres pocs dies abans en la mateixa reunió extraordinària del Consell de Departament. La rialla és l'excusa per muntar la caricatura de qui tenia aquella representació. El que resta clar, per tant, és que un i altre tenen un interès especial en desacreditar el Departament, i potser també tota la Universitat, i empren els recursos que tenen més a mà: l'un ens vol negar la paraula i l'altre vol desactivar-la per la via grotesca. Almenys això tenen en comú els nostres dos personatges i potser haurien d'explicar clarament quins són els objectius que amaguen en protagonitzar una acció tan barroera com aquesta.

Però el conseller Fiol s'equivoca quan atribueix ingerències polítiques a la nostra actuació. I ho fa intencionadament, com a conseqüència directa d'amagar obvietats que qualsevol dels seus assessors pot confirmar-li. Sap que l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Autònoma i la Llei de Normalització Lingüística atribueixen funcions assessores en matèria lingüística a la UIB i que, per delegació, aquestes funcions recauen en el Departament que jo dirigesc. Sap que en les àrees de coneixement del Departament, tal com es definiren en el seu moment pel Consell d'Universitats del Ministeri d'Educació i Ciència, hi són importants les que estudien fenòmens com els processos de substitució o de normalització lingüística, l'estudi de les variants dialectals i de l'estàndard, la teoria dels registres de la llengua que corresponen a cada acte de comunicació, la incidència dels diaris i els mitjans audiovisuals en la socialització d'una llengua, etc., etc. Per tant, el Departament pot opinar amb coneixement de causa sobre quins seran els efectes que produiran les seves mesures sobre aquests i altres àmbits. Sobretot pot opinar, i això és el més important, sobre com aquestes mesures afectaran la vitalitat de la llengua catalana. Ras i curt, el conseller, en comptes de deixar anar cortines de fum, hauria de dir clarament que en el que no estam d'acord és en això, en la posició social que aquesta llengua ha de ocupar aquí i ara. Per extensió, tampoc no estam d'acord en reconèixer-li el dret a la subsistència. Si estiguéssim d'acord en aquests dos punts, seria absurd que mantingués l'amenaça de les mesures anunciades. I si vol conduir la discussió per altres vies, com la de les ingerències, altre cop es nega a reconèixer una evidència.

El senyor Capellà també s'equivoca quan implícitament desqualifica les actuacions del Departament -i dels Joves de Mallorca per la Llengua!- perquè fan sentir la seva veu a través de les institucions. Naturalment no gastaré ni una síl·laba per justificar que encara conserv la facultat de riure. Vull pensar que el seu desacord deriva de les posicions que el Departament va defensar en les reunions de la Junta Avaluadora i del COFUC que s'han esmentat en el primer paràgraf. Sé que és fer-li massa favor i que el desacord persistiria fos quina fos la nostra actitud. Però bé, partim d'aquest supòsit i el lector potser hi sortirà guanyant. En la primera, tot i expressar la nostra solidaritat amb els examinadors de la Junta, vàrem defensar que els exàmens fets s'havien de corregir i havien d'esser qualificats segons els coneixements que reflectien. En la segona, no vàrem aprovar que el pressupost del COFUC es retallàs en més d'un 30%, com s'ha dit, sinó que el pressupost del COFUC, que mai no hem fixat nosaltres ni tenim cap atribució que ens permeti de fer-ho, fos destinat a pagar professors que imparteixen cursos de català, subvencions a projeccions de cinema en català, manteniment de centres d'autoaprenentatge de català i altres activitats similars. Insistesc, nosaltres mai no hem tingut res a veure, ni amb l'actual govern ni amb cap altre, en la de fixació del pressupost del COFUC. És més, desaprovam del tot que en aquest exercici les partides destinades a política lingüística en general hagin patit una retallada substancial. Les nostres actuacions reals, sí que puc defensar-les on sigui. En el primer sentit, ¿com podia acceptar el Departament que s'atorgassin uns títols que no acreditassin els coneixements que fins ara han acreditat? Seria una estafa en tots els sentits. La mateixa estafa que una de les mesures del conseller Fiol vol legalitzar. I sé que els professors de la JAC així ho han entès. En el segon sentit, em cauria la cara de vergonya si el meu vot hagués servit perquè els diners destinats al foment de l'ús del català fossin emprats per a la promoció de la navegació subaquàtica, per exemple, però estic ben tranquil d'haver donat suport a les actuacions que he enumerat abans. I si algú vol tenir el llistat complet, només m'ho ha de demanar. És més, crec que l'obligació moral d'una institució com la que jo, en un nivell o altre, represent ara és la d'exigir al govern que faci aquestes actuacions. Quan discrepam és quan no les fa o quan les orienta en el sentit contrari del que la llei indica. I això no té, no pot tenir, res a veure amb el color polític del partit que governa en cada moment. Aquesta és la meva responsabilitat i la del Departament en conjunt. I és amb aquesta responsabilitat que vull esser coherent. Molt més coherent del que ho és Llorenç Capellà quan treu punta a la fotografia de la rialla. Sincerament, Llorenç, hauries d'explicar quins interessos amaga el teu gest. Jo no el puc entendre.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris