muy nuboso
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
13°

La ratera

Per fer memòria: «Més de 17.000 persones deixaren Palma per viure en altres municipis». Amb aquest titular s'obria l'edició d'ahir de DdB. Són moltes, 17.000 persones, cansades, decebudes, irritades, enutjades pel tipus de vida que ofereix la ciutat de Palma. Sé d'almenys dues parelles que també viurien al poble si Palma no fos una ratera: si hi has d'entrar cada dia amb el cotxe, i si aquesta entrada s'ha de produir en hores de les dites punta, el calvari només és comparable a la tasca ingent de cercar aparcament. La sortida, a segons quines hores, és un altre calvari. Així que aquestes dues parelles són, com tantíssimes altres persones, aspirants a no viure a Palma, aspiració frustrada per una de les greus mancances que té la ciutat, ço és el problema de l'estacionament -que no se soluciona només fent parkings. No ha d'estranyar que la gent se'n vagi, quan pot, a viure a altres municipis. La ciutat de Palma ja fa anys que navega a la deriva, és a dir sense rumb, sense timó, sense govern -sense bon govern, s'ha d'entendre-, i, com ja s'ha recordat tantes vegades, en vuit anys va baixar devers vint escalons en el ranking de les ciutats per qualitat de vida. Els esforços dels darrers governs municipals, quant a manteniment i no sempre reeixida millora, s'han localitzat en determinades zones cèntriques, mentre que places i carrers de l'eixample ofereixen un aspecte cada vegada més degradat. La famosa policia local de barri no ha servit ni perquè els barris estabilitzin la seva porqueria ni perquè no augmentin ni el renou ni l'estacionament incorrecte i molest dels cotxes. Travessar el carrer és cada dia més difícil, ningú adverteix els grups de porretes que donen el pitjor exemple a les criatures, la ciutat és un infern per als baldats, no hi ha manera, a les cases, de llegir, d'escoltar música o de desenvolupar qualsevol activitat que requereixi una mica de silenci. Tot això s'ha dit i s'ha repetit, i la inutilitat de les queixes ciutadanes és en l'origen d'aquesta emigració i dels desigs d'afegir-s'hi. L'accés de Catalina Cirer a la batlia va despertar, en molts de ciutadans, les esperances a què donava lloc saber que la batlessa és una dona que sent de prop els problemes de la gent. Res no aigualeix l'aspiració creixent de viure a una altra banda, aspiració de la qual només se senten exclosos els més privilegiats. Les classes mitjanes, que suporten el pes més injust de la fiscalitat, a Palma semblen condemnades a patir una ciutat que expulsa els ciutadans agredint-los la memòria i els sentits, l'oïda i l'olfacte en primer lloc. I també el sentit comú. O sobretot el sentit comú.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris