muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Miquel Payeras i l'ocàs del nacionalisme (I)

Miquel Payeras, el passat dia 26 de gener, publicava al diari Balears un article titulat «La situació del PSM» que per la lleugeresa i la intencionalitat del seu contengut m'obliga a fer algunes clarificacions, sense cap altra voluntat que afavorir un debat sobre el futur de l'esquerra i el nacionalisme a les Illes Balears. Per un cantó hi ha aquesta espècie de «croada» personal que ha emprès Miquel Payeras per a qüestionar la coalició «Progressistes de les Illes Balears» basant-se en posar de manifest el «desastre» de comptar amb Manolo Cámara com a segon de la llista i atacant l'acord progressista com a erroni de cara al futur. Sembla que a Payeras li preocupa un resultat positiu dels progressistes. Tant és així que ha optat per una línia argumental dirigida a provar de decantar vots nacionalistes de la coalició. Vots que se suposa que tendrien problemes per votar una llista on hi ha en Cámara però no la d'una UM que practica la submissió més vergonyosa al PP o la del PSOE de Rodríguez Ibarra i Bono. Payeras obvia, intencionadament sense dubte, que estam parlant d'una coalició. D'un acord entre diferents partits en el qual cada un d'ells aporta aspectes valuosos. I que EU té tot el dret a proposar com a candidat a un home com Cámara que té una història sindical i política inqüestionable i que, a més a més, ha estat senador autonòmic amb el suport de tots els partits del Pacte de Progrés. O és que Payeras vol promoure un nou nacionalisme identitari i etnicista basat en l'exclusió dels castellanoparlants? No és molt més intel·ligent, amic Payeras, reconèixer l'aportació que han fet homes com Cámara a la nostra societat i provar de cercar amics en la causa de la defensa de la llengua pròpia? Idò això és el que vol fer la coalició «Progressistes de les Illes Balears».

Per l'altre cantó hi ha les anàlisis que fa Miquel Payeras de la situació del PSM, la major part d'elles falses o inexactes. Parla de «l'ocàs inevitable (per raons demogràfiques i sociològiques)» de l'espai nacionalista a Mallorca, espai en el qual -segons Payeras- el PSM «ha perdut el liderat» a favor d'UM, i davant la qual cosa jo -dotat d'una estranya capacitat conspirativa- intent reorientar el PSM cap a altres camins. No tenc la sensació que el nacionalisme -tant el polític com el cívic- a Mallorca estigui a l'ocàs. Ni de prop fer-s'hi. Vegem-ne alguns indicis: Francesc Antich s'ha passat quatre anys fent un discurs dirigit a atreure votants nacionalistes; UM apareix a les eleccions provinents reivindicant que «és l'única opció nacionalista» i fins i tot reclama la policia autonòmica. L'únic partit que se situa plenament a favor del nacionalisme uniformitzador i racial de l'Espanya «d'Isabel i Fernando» és el PP. M'estranyaria que si el nacionalisme a Mallorca estàs tan tocat tants volguessin menjar de la seva coca. Del liderat nacionalista d'UM que ha descobert Payeras ja val més no parlar-ne.

Llançaré una altra hipòtesi: no seria possible que a l'inrevés d'allò que escriu Payeras, el nacionalisme fos -ara i aquí- un dels elements més consistents i més transversals -entre edats, grups socials i opcions ideològiques- per a bastir qualsevol alternativa progressista a la majoria del PP? La resposta a les agressions lingüístiques i les marginacions culturals del PP, que tot just està començant a articular-se, així ens ho pot fer pensar. El PP sembla que també ho entén així quan articula el seu discurs ultraconservador entorn de l'integrisme espanyolista i l'atac desqualificador al nacionalisme democràtic. La unitat essencial que hi ha entre nacionalisme i valors progressistes se sintetitza molt bé en les paraules «qui estima Mallorca no la destrueix». Lema que posa de manifest la realitat d'un nacionalisme polític illenc molt vinculat, i d'això no en fa dos dies, a la protecció de l'espai físic del país. En tot cas, per la meva banda estic convençut que tan sols una síntesi intel·ligent dels valors del progressisme, la defensa del territori i el nacionalisme d'alliberament, pot arribar a demostrar, com diríem ara, que unes altres Illes Balears són possibles. Exactament allò que des de la fundació del PSM, amb major o menor encert, sempre hem proposat.

El que és evident, però, és que el PSM no pot defensar cap criteri d'exclusivitat d'aquests tres components del seu ideari polític: hi ha altres partits i altres persones que s'han acreditat en la defensa d'aquests valors. I és amb ells, perquè sabem que és l'hora d'ajuntar i no de separar, que volem fer camí. Per ventura per això valoram molt l'acord aconseguit amb «Progressistes per les Illes Balears».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris