muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
17°

EU i el 14-M

Esquerra Unida se troba en un moment dolç, a Balears. És paradoxal perquè el seu resultat a les eleccions del 25 de maig no va ser per fer repicar campanes. Un 5'5% a Mallorca, un 4'8% a Menorca perdent-hi la representació, mentre a Eivissa feia part del Pacte, pareix molt poc. Amb una anàlisi aïllada i freda, s'hauria de concloure que era l'antesala de l'infern. Tot el contrari: els dirigents d'EU han sabut capgirar la situació. I ara s'enfronten a un fita, les eleccions del 14 de març, que els pot suposar, si va bé, un enlairament insospitat.

EU diu que la seva estratègia és la unió de l'esquerra per intentar batre el PP. Però com que és impossible (per l'actitud del PSOE), en realitat l'opció unitària amb la resta de l'esquerra és un tàctica per aconseguir ser el partit de referència de l'esquerra balear al marge dels socialistes. Per aconseguir-ho disposa de quelcom que no tenen els seus reals objectius a batre, Verds i PSM, com és estructura, real, balear. A cada illa. A Eivissa, l'esvaïment del Pacte i l'evaporació d'Els Verds dóna a EU camp per córrer amb l'objectiu d'aconseguir consolidar tots sols el diputat que ara tenen dins del Pacte. A Menorca la situació és més complicada, però està en la seva mà, si fan servir l'esquerra, crear condicions de relació amb o contra els ecologistes que els permetin recuperar el diputat que perderen el maig. A Mallorca, l'estreta contínua i progressiva a la qual estan sotmetent Els Verds els dóna tranquil·litat absoluta que no tornarà a passar el desastre dels darrers anys. El més probable és que ni tan sols necessitin la coalició bilateral per al 2007. I si existeix serà liderada, sense dubte, per EU. Hi jugarà un paper molt important Eberhard Grosske, el qual no només és l'única referència opositora a Catalina Cirer a Palma, sinó que el seu resultat (16.003 vots, un 10'4%, enfront de 10.465, 8'7%, quatre anys abans) suposà un increment de prop del 60% inequívocament imputable a EU (la candidatura autonòmica a Palma només va fer 11.175 vots, un 7'4%), la qual cosa permet a EU aspirar raonablement a més èxits palmesans de futur a costa sobretot del PSM i així incrementar un escó a tot Mallorca. Aquestes condicions, per altra banda, se veuen complementades per dues més, també rellevants i favorables a EU: és l'única força de l'esquerra que no està sotmesa, aparentment almanco, a la inestabilitat interna (com sí hi estan PSM i Verds); i també és l'única d'esquerra (al marge del PSOE) que té cobertura nacional, la qual és una condició molt important en una regió on, com Balears, la immensa majoria de vot s'explica en clau espanyola (i més ho serà a causa dels nous illencs).

Posar en valor en benefici partidista tot això requeria d'una eina contundent. La seva Coalició. Només així se podia visualitzar l'efectiu liderat de l'esquerra, sobre la submissió implícita de PSM i Verds. I ho ha aconseguit. L'aliança és, com s'ha analitzat d'altres vegades, sobretot d'EU per diverses raons: perquè el diputat, si surt, s'adscriurà al grup parlamentari nacional d'IU (per qüestions econòmiques) tot i que està previst que llavors se'n surti una vegada constituït el grup; perquè políticament a ulls de tothom la lidera EU (basta veure qui s'endú el protagonisme mediàtic); perquè manifesta en ella la seva autoritat obligant els altres a acceptar el seu candidat (Manuel Cámara) que és el valor, segell i símbol de tot el que és i significa el comunisme històricament a Balears en els últims trenta anys (la qual cosa, òbviament, no és compartida ni remotament per Verds i PSM); i perquè quant als possibles rèdits electorals locals en vistes al 2007, que se'n poguessin derivar de l'hipotètic diputat, ha imposat que sigui el seu militant el que ocuparà l'escó els dos anys darrers que són els fonamentals per recollir-los.

D'aquí que, per tot plegat, EU tengui en el 14-M una fita molt important. Al marge dels dos grans, és el partit que més interès hi té, en aquestes eleccions. Si li surt bé, el futur li pot somriure esplendorosament. Si no, les circumstàncies relatives (per la previsible decadència de PSOE i PSM, així com pel xap ecologista) i les condicions generals comentades li seguiran somrient però, sens dubte, ja no seria igual que si la seva Coalició hagués tengut èxit.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris