algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
14°

Apoteòsic però historiografiat

Amb l'aniversari de plata del Consell Insular de Menorca emergint per damunt la ratlla del 2004 tot just estrenat, manifestaré l'alegria generacional que l'efemèride hauria de representar per al meu poble. Per mi, la importància pletòrica del fet mereix una celebració generosa en el temps, estesa a tot el curs dels propers dotze mesos, dia per dia. Desig que la corporació insular es trobi treballant, a hores d'ara, en un programa d'àmplia circumferència commemorativa. Valdrà la pena que ens saturem de consciència, d'esperança i de gratitud per una recuperació institucional de primera magnitud dins la història de Menorca dels últims cent seixanta-nou anys. Així que, modestament, voldria topar-me amb constants evocacions, records i esdeveniments explícits, més enllà de les referències que galanes que la presidenta Barceló li va dedicar en el discurs de la Diada. I també més enllà de la data àuria d'abril en què, minut per minut, ens haurem situat en el punt exacte del calendari d'aquest vint-i-cinquè aniversari. No tenc pas dubtes que haurem d'assistir a un seguit d'actes acadèmics, d'exposicions, taules rodones i conferències; de festes de carrer poble a poble, com un qui porta la bona nova d'una menorquinitat renascuda, triomfant; de gresques populars -i més tost patriòtiques, si m'ho acceptau-; d'edició de llibres, cartells artístics i fullets amb la història gràfica i literària d'aquests anys, o amb la galeria de corporacions. Som del parer que aquest aniversari s'hauria de deixar sentir prolongadament i optimista. Ha de fer-se notar, en el bon sentit de l'expressió. Vull dir, més exactament, que ha de resultar memorable, sense falses modèsties, sense apel·lacions a formes d'austeritat malentesa. No és que s'hagin de foradar les finances, ni caure en cap mena de despesa pantagruèlica inútil. Tampoc no es tracta de fer de l'aniversari una frivolitat endògena de canapès, cava i festetes en què només hi som actors els propis polítics -amb la mota vicària dels periodistes, que a vegades som, més bé, part de l'escena política que no pas els representants implacables del ciutadà indefens del poder.

No. De cap manera reclam de treure-li lluïssors de saló a l'esdeveniment. Però, en tot cas, no és només endiumenjar-nos allò que caldrà fer. Acceptaria que no es produís una sola crònica de paper premsa, a condició que el Consell sabés aixecar -i alhora sabés difondre- una commemoració alimentada en la transcendència històrica del fet. Des de 1835, en què el liberalisme -i el centralisme borbònic insadollable- suprimís les universitats de Menorca, perdérem tota la personalitat institucional secular. I no és pas que no digui que les universitats no representaven, a començaments del XIX, uns ens inoperants, exhaurits en un cul-de-sac. Pens, en realitat, que eren rèmores de l'Antic Règim que no donaven sortida sinó a la perpetuació dels privilegis inacceptables d'una societat que aguantava estructures de la baixa edat mitjana -de tuf feudaloide. No és açò el que negaré. Dic, en canvi, que l'Estat, en lloc d'optar per reformes i modernitzacions que respectessin els drets forals històrics de les nostres institucions genuïnes, identificatives de la nostra tradició jurídica, social i històrica, optà per uniformar-nos. Ho triturà tot d'un cop, i ens assimilà a la reforma general de l'Administració. Per tant, ens abrandaren imperativament els ajuntaments i les diputacions, amb tota la càrrega feixuga, repressiva, de la inherent castellanització lingüística que el procés va implicar. Així, el Consell hauria de celebrar, no ja la simple cantarella de les campanetes pels vint-i-cinc anys, sinó, per damunt de tot, la joia per una reparació històrica fonamental. O sigui, pel fet plausible, esperançador, del reconeixement que l'Estat ha fet, a través de l'article 141.4 de la Constitució, que els menorquins havíem estat desposseïts dels nostres drets insulars. Per mi, la cosa així interpretada és mirífica, d'una importància i d'un valor extraordinaris. Em deman, idò, si podríem bastir un aniversari apoteòsic però historiografiat per al Consell.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris