muy nuboso
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
12°

On és el que som?

Necessitava escriure, escriure per la meva cultura, escriure per mi, ja que consider que hi ha moltes raons per fer-ho, tot i saber que un crit com el meu no és suficient per destapar les orelles del Govern. Sóc jove, i en teoria el «futur», però ja me diràs quin futur més preciós es pot oferir a una Mallorca que queda enterrada davall asfalt i ciment per satisfer les butxaques dels que decideixen posar aquests components, mentre es tapen els sentits per ignorar els gemecs de l'illa.

És trist veure com em cremen damunt les mans el que duc pintat amb colors permanents, és trist, i més, quan qui encén el foc és aquell que diu que és com jo. No sé com digerir el poc respecte que m'ha mostrat el Govern cap a la persona que sóc, i el perquè és ben senzill; m'està apunyalant la terra i les arrels, he plorat llàgrimes de paraules i no he trobat l'adequada per descriure aquesta penosa situació.

Vull pensar que no són utopies demanar que els meus fills, néts i els que vénguin, segueixin xerrant la llengua que ha estat fruit de la història d'aquí, una història que pareix ignorada, inferioritzada, trepitjada... i el que és pitjor és que aquestes paraules siguin aplicables a persones que en teoria diuen que se l'estimen.

Suposo que ha quedat clar el meu punt de vista i, per tant, el que voldria per a les Illes no és «bilingüisme», No!, perquè acceptar aquesta opció, aquí, és exposar el català (i per tant els dialectes de ses Illes) a una mort lenta i cruel. La llengua no és tan sols llengua quan duu tanta història darrera, quan queda gent que la sent com a la pròpia vida.

Maria Bauçà. Montuïri.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris