nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

No tot són males notícies

Un ja començava a estar preocupat: Què farem? A veure si aquesta gent aconseguirà lo que no va aconseguir la dictadura franquista, i matarà la nostra llengua! Entre les agressions perpetrades pel Govern, i les inhibicions d'alguns panxavergonyants que van pel món presumint d'esser-ne acèrrims defensors, la veritat és que la cosa pintava malament per a la llengua que parlam els mallorquins des de fa ben prop de vuit-cents anys. Però els darrers dies hi ha hagut un parell de notícies reconfortants. Per començar, el Tribunal Superior de Justícia de Balears ha anul·lat el vergonyós «decret Rodríguez», pel qual s'eximia els funcionaris de més de 50 anys de l'obligació de saber català, i per tant d'atendre correctament els ciutadans que volguessin esser atesos en la llengua pròpia de Mallorca. Vergonyós, dic, perquè d'entrada tracta d'imbècils els «vellardos» de més de 50 anys, com si fossin incapaços d'aprendre una llengua tan fàcil i tan semblant a la seva com és la nostra; però també vergonyant, perquè el seu autèntic objectiu, és a dir, el seu resultat volgut, però dissimulat, era fomentar el menfotisme social respecte de la nostra llengua. Llavors va venir la invenció d'un dret absurd, com seria el dels pares a triar la llengua per al primer ensenyament dels seus fills, quan és obvi que la primera obligació de l'escola és formar ciutadans, és a dir, protegir, fomentar i impulsar la personalitat pròpia del poble en el qual s'han d'integrar els que ara aprenen les primeres lletres, i per tant aquest suposat dret dels pares és només concebible en un país oprimit i desnormalitzat com el nostre (i ara m'estic referint a tot Espanya, perquè també els castellans estan fets uns «zombis» culturals), on el respecte a les característiques culturals, i per tant nacionals, només es limita a la gent de parla castellana (cosa que als castellans, que per això són «zombis», els sembla natural). De fet, ja ho he dit fa poc, el sentit de l'article 18 de la Llei de Normalització Lingüística que ara s'invoca era no imposar el primer ensenyament en català als fills de pares castellanoparlants que, partint de la base que això seria l'excepció, volguessin que els seus fills, a pesar de viure a Mallorca i per tant esser potencials mallorquins, aprenguessin en castellà les primeres lletres. Però tergiversar-lo, interpretar-lo extensivament, en el sentit que els pares mallorquinoparlants puguin triar que els seus fills facin el primer aprenentatge (llegir i escriure) en una llengua forana com és el castellà, és convertir aquest dret en un acte genocida contra el nostre poble. El problema és que aquesta perversa intenció té molt bona venda, perquè això del «dret dels pares a triar la llengua d'ensenyament dels seus fills» sona molt bé i és fàcilment assumit per les persones sense massa criteri i amb poca capacitat d'anàlisi. Per mi, més que els drets dels pares, és molt més important aquesta altra pregunta: Quins són els drets dels fills? Han d'esser víctimes de la incultura induïda dels seus pares, i hem de consentir que això els converteixi en uns desarrelats culturals i nacionals, o tenen dret a exigir dels poders públics que es defensi la seva condició nacional de poble amb personalitat pròpia? Aquesta és la qüestió. I el meu desassossec ve de veure que ningú, ni tan sols els autoentronitzats defensors de les nostres essències nacionals, és capaç de formular agressivament, com no queda més remei que fer, les nostres reivindicacions com a poble davant les andanades que volen enderrocar el baluard de la nostra entitat nacional. Davant aquest panorama, resulta reconfortant que «només» el 58 per cent dels ciutadans doni suport a les mesures lingüístiques del Govern. Encara no està tot perdut. Encara hi ha esperança. Lluitem-la!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris