algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Més de vint?

Un no sap mai si aquestes coses funcionaran o no, però sempre resulta estimulant que sorgeixin iniciatives com la d'aquests vint directors de cine espanyols que s'han embarcat en la producció d'una pel·lícula al metratge de la qual aportaran tres minuts cadascú. Si no altres propietats, aquest projecte té la de mitigar els mals socials derivats de l'oblit a què el món dit de l'audiovisual manté la realitat o les realitats del país. La imatge té un compromís amb la realitat que és deutor de la seva mateixa existència. Però darrerament aquest compromís no ha estat en quasi cap ordre de prioritats, ans el contrari: el gruix de les imatges que circulen en la nostra societat ho fan amb l'objectiu d'impossibilitar l'accés dels ciutadans a la realitat, per evitar així que puguin bastir opinions pròpies i fonamentades sobre els fets. S'ha deteriorat sensiblement la capacitat de formar-se un judici de les coses, la capacitat d'opinar a partir de fets i no de les doctrines oficials o paraoficials. És greu, perquè aquesta capacitat es debilita fins a l'anorèxia si no s'exerceix amb regularitat. És menester, a més, expressar les opinions, contrastar-les, perquè, si no, arriba que ja ni ens formam opinió sobre les coses que ens passen a nosaltres o que afecten el nostre veïnat. Una societat sense idees, sense opinions, sense ciutadans amb personalitat autònoma, és una societat vulnerable al primer embat de la demagògia, una societat resignada a la mentida. Aquests directors de cine han detectat l'anèmia del pensament comú sobre els fets que transformen poc o molt les nostres vides, i s'han decidit a posar al nostre abast unes lents que ens ajudin a veure-hi una mica més clar, o, si més no, a disposar d'altres visions. Cadascun d'ells ens dirà en tres minuts què i per què creu que un o altre aspecte de la vida s'ha degradat, en contra del missatge oficial d'eclosió apoteòsica de totes les benaurances. La iniciativa revela el neguit d'una part de la societat davant l'assumpció creixent d'un esperit de derrota inevitable, de renúncia a veure créixer els valors de la democràcia, d'acatament de les seves limitacions. Veurem aquest llargmetratge, algun dia? El difondran les televisions en hores de màxima audiència? I, si això no és possible, ens en queixarem? I a qui, per cert? Bé, si algú vol afegir més preguntes o té algunes respostes, senyal que ja som més de vint.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris