muy nuboso
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Les conquestes

Estau segurs que és una conquesta social l'equiparació dels sous entre els ensenyants seleccionats per oposició pública i els triats pels motius més diversos, entre els quals hi pot haver la qualificació professional però, també, l'amistat amb la patronal, la pertinença a la mateixa secta... No tenc dubte sobre la conveniència de cobrar el més possible i que a igual feina igual sou. I, en aquest sentit, s'ha de celebrar la conquesta sindical. Però resulta que el que paga, l'Estat (o el bocí de l'Estat que representa el Govern de les Illes Balears), pagarà el mateix per un personal que tria ell que pel que trien els patrons, sectes religioses incloses. Llavonces, la diferència no és subtil. A Europa existeixen models on els tràmits (oposició, concurs, curs...) per a l'ingrés a la docència és el mateix per a tothom, amb independència de si, després, s'exerceix a la pública o a la privada. A l'hora que ens hem de felicitar pel que suposa de conquesta econòmica, hauríem de demanar si no és el moment d'exercir la premissa bàsica del sistema de lliure mercat que tant agrada a la dreta: qui paga, mana. I manar, en aquest cas, significa equiparar el professorat a tots els nivells, com també garantir que es distribueix entre tots la càrrega dels problemes que té la societat actual, en especial l'escolarització d'immigrants, i que, amb els doblers de tots, no es fa apostolat o s'obvien principis generals d'igualtat i respecte als Drets Humans. Per exemple, a la Catalunya del Pacte de Progrés, no els ha tremolat la mà en dictaminar que les escoles que segreguen els infants segons els sexe no respecten aquests principis i, per tant, són molt lliures d'impartir doctrina però sense el patrocini públic. Un altre motiu per fer la guerra des dels ministeris de legionaris de Crist i demés gents de sagristia.

UM ha aconseguit, segons el guió de la coreografia pactada per a la UTE, vinclar cap acatalà la futura televisió autonòmica. Visca! Ara ja no haurem de sentir en castellà com la meitat de la població està en contra de duplicar la capacitat de l'aeroport, com hi ha eivissencs empegueïts perquè el seu govern canvia lleis per no complir manaments judicials sobre demolició de barbaritats en zones protegides, com hi ha opinadors que manegen arguments contra el creixement urbanístic, com tres quartes parts dels ciutadans acceptaven l'ecotaxa, com veïns es queixen de l'ús privat, per a benefici d'uns pocs, dels ports esportius ampliats, com existeixen dubtes sobre la bonhomia dels implicats en casos judicials com Mapau, Bitel... També ens han alliberat d'escoltar en castellà periodistes diferents als «orgànics», inclosos els especialistes esportius que utilitzen la llengua de Cervantes per demanar per què gastam quasi el mateix en un equip ciclista que en ambulàncies... Hem d'agrair a la senyora Munar i cia. que, en la televisió pública, no sentirem en castellà el que tampoc sentirem en català. Tota una conquesta.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris