algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
15°

El rival amagat dels populars

Aquestes eleccions són de les més difícils pels populars. Per aconseguir aquí bons resultats, distint a guanyar, que això és segur, no es poden confiar i a més els costarà molt motivar, com el passat maig, militants i votants: uns per col·laborar en la campanya i els altres per adonar-se'n de la importància del seu vot a unes eleccions que també serviran per avaluar la tasca d'un partit i d'un govern del qual com a ministre de Medi Ambient, ha estat una peça important per a Balears el president autonòmic, Jaume Matas.

A les passades municipals i autonòmiques, el PP va fer una campanya modèlica sols possible per l'enorme mobilització dels seus militants i les ànsies de recuperar un Consolat del qual consideraven haver estat desplaçats injustament després de vèncer a les urnes. Aquest esperit de revenja electoral ja no hi és i en canvi sí que hi ha el perill d'una relaxació davant la que sembla una victòria segura. Estar confiats és el pitjor rival d'un PP a Balears que compta a favor amb la major implantació territorial existent i la força que els dóna governar a tants d'ajuntaments. En contra, hi ha un factor previst, com són les enquestes, i un d'imprevisible com és el vot de la por, amb influència tant a favor com en contra. Aviat serà temps d'enquestes però com més a favor dels populars siguin, més en contra d'ells van. Repetir cada parell de dies que el PP guanyarà, i de molt, provoca que una part de l'electorat pensi que el seu vot o no és necessari o no ho és tant com a altres eleccions i si aquesta vegada no van a votar no passarà res perquè tanmateix guanyaran. Però si a nivell d'Estat, continuen a la frontera entre només guanyar o fer-ho amb majoria absoluta, aquest vuitè diputat de Balears pot ser clau per continuar governant i fomentar així una major participació. Enfrontar-se a aquest objectiu tan decisiu sí que hi aniria a favor d'uns populars sempre esforçats en minvar l'abstenció per fer-se seus tant els que acostumen a no anar a votar com els votants socialistes que descontents pensin quedar-se a ca seva. Si se'ls convenç és una inversió de futur.

Un possible vot de la por amb els progressistes té el risc d'un efecte «boomerang» que facilitàs als socialistes el vuitè escó. La indefinició d'aquests amb el model d'Estat avala cercar un vot que es confon entre el vot útil i el de la por a favor dels populars. Els socialistes, que l'han fet aparèixer sovint, enguany el podrien duplicar sumant a l'estatal el d'illa per illa. Un exemple: les autovies. No és cap garantia però n'estan igual de convençuts com hi estaven a les passades municipals i autonòmiques que l'electorat passaria comptes a Aznar, Matas i el PP per la guerra de l'Iraq. A més des de Madrid s'han encaparrotat a dissenyar bona part d'una precampanya estatal com si fos autonòmica i permetent que aquí la rebaixin un altre nivell: l'insular, malgrat ara, per ser generals, el que toca és parlar d'Espanya. Mentre, i amb socialistes, progressistes i uemites que no li donen maldecaps, els populars hauran de lluitar per identificar i vèncer el seu pitjor rival, amagat des de la convocatòria d'eleccions, com és caure en l'error d'estar confiats, i ho faran com saben, arreu i sense menysprear cap borsa de vot, parlin, xerrin o ratllin, vagin a peu, en cotxe o en bicicleta.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris