algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
14°

La Santa Inquisició

Hi ha qui pensa i n'hi ha que fins i tot ho diuen, que aquests quatre anys de majoria absolutista del PP ens ha fet tornar enrere en el temps. Que amb Aznar, hem retrocedit uns vint o trenta anys, aproximadament. Angelets! Santa innocència.

Els darrers dies han tornat, millor dit, hem tornat, a parlar de la Brunete Mediàtica i hem posat el crit al cel per la involució i el retall de llibertats que estam patint. Quina candidesa! Quanta ingenuïtat.

Hem anat enrere, sí. Però molt més. Hem tornat al segle XVI, ha tornat la Santa Inquisició. Avui ja no hi ha rivals, ni discrepants. No hi ha matisos, ni opinions diferents, ni sensiblitats oposades. Avui hi ha discurs únic i la resta són heretges.

Cal fer bonda, no pecar de paraula, ni de pensament, ni d'obra, ni d'omissió i no moure's gaire, si no, ràpidament es munta una cacera de bruixes en forma de lluita contra el terrorisme, un linxament i turment en forma d'«informacions», un ràpid i sumaríssim judici amb sentència i confessió anunciada i et cuinen a l'ast dins la foguera de la difamació i la mentida.

Difama, que qualque cosa queda. Embruta, que hi ha taques que mai se'n van del tot.

Han passat per la foguera de la Santa Inquisició Mediàtica, tots els que s'han atrevit a no professar la fe Única i Vertadera. Sense ànim de ser exhaustius, s'hi han vist abocats, des del dirigent d'un partit democràtic com Xabier Arzalluz, fins al bisbe Setién. Des de la plataforma Nunca Mais, a un partit centenari i democràtic com el Partit Nacionalista Basc. Des de Xosé Manuel Beiras a Josep-Lluís Carod-Rovira, passant per Eusko Alkartasuna o diversos col·lectius i dirigents andalusistes. Des del moviment okupa a organitzacions anarquistes inclòs el sindicat CNT. Des de diversos intel·lectuals i pensadors crítics al moviment alterglobalitzador en ple. Des de l'Acadèmia del cinema espanyol, al director Julio Médem. Des del grup de rock andalús Reincidentes, a Manu Chao, passant per músics de tot pelatge i estil.

La llista és tan llarga que no ens hi cabria sencera, però també recordam caceres de bruixes antiterroristes llançades sensa pietat i sense cap vergonya contra el moviment en favor de la llengua basca, contra organitzacions ecologistes, contra defensors dels drets humans, contra clubs de futbol, contra mitjans de comunicació, contra portals d'internet, contra grups pacifistes com Elkarri (i fins i tot contra «Gesto por la Paz»). El deliri ha arribat a intentar empastifar a (part) d'Esquerra Unida i ni a Mallorca ens n'hem salvat, i si no que li demanin a l'OCB o a l'anterior coordinador de Ràdio Jove. L'obsessió ha arribat a tal punt, que ja es veuen terroristes per tot arreu i això fa que ens demanem si oferir i projectar una imatge tan potent dels terroristes no deu constituir un delicte d'«amplificació i multiplicació», que diria el legionari de Crist i Ministre d'Interior espanyol, Àngel A-cebes.

No ens facem il·lusions, no és que tornin els grisos, no és que torni el Fuero de los Españoles, no és que torni el franquisme que mai se'n va anar, és que torna la Santa Inquisició.

Espanya sempre retorna al seu passat més obscur, Espanya sempre torna a la Inquisició, perquè tot avenç, tot moviment, tot progrés, posa en perill la seva essència, n'amenaça la seva persistència. Perquè Espanya pervisqui fa falta que res es mogui.

Eppur si muove.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris