algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

El pit de Janet Jackson i el nostre futur

La televisió és un aparell que l'engegues i apareix Angela Landsbury, Sergi Pàmies dixit. Anglaterra és un país on els intel·lectuals s'avergonyirien més de mantenir-se ferms mentre toquen el God save the Queen que de robar el caixonet d'almoines dels pobres d'una església. Els Estats Units són un país on la població conviu perfectament -fins i tot entusiàsticament- amb una guerra que turmenta la població de l'Iraq, però considera insuportable la visió d'un pit femení en la televisió. Aquesta és la mena de definicions ràpides -totes ben certes- que ens permeten mantenir punts de referència en un món que canvia ràpidament. El pit que ha escandalitzat els americans ha estat el de Janet Jackson, concretament, el pit dret, més concretament, gràcies a un ràpid i premeditat gest de Justin Timberlake al final del duo que van fer durant la final de la Super-Bowl, diumenge passat, davant de més de 100 milions de teleespectadors d'aquell país. A la vista de la commoció, Janet Jackson s'ha afanyat a demanar disculpes pel que la Comissió Federal (nord-americana) de Comunicacions ha considerat un fet «sense classe, groller i deplorable». Aquesta Comissió ha posat en marxa una investigació sobre el fet, a penes vint-i-quatre hores després de l'espectacle. Resulta estimulant aquesta diligència, i més encara ho és esbrinar-ne els possibles continguts: qüestions del tipus quin temps va aparèixer el pit?, quin percentatge se'n va observar?, era realment un diamant la joia que cobria el mugró de la cantant?, etc., que obligaran els investigadors a empassar-se el vídeo d'aquest incident fins a l'extenuació. El defensor de l'espectador de la CBS -la cadena que transmetí la Super-Bowl tota i que mostrà el pit de la germana de Michael Jackson- ha rebut milers de queixes indignades, per aquesta vergonya -segons els queixosos-, i l'Institut per la Diversitat que la CBS va crear per respectar la diversitat dels seus espectadors -i també perquè, com confessen, «A la CBS creiem que la diversitat és un bon negoci»- ha hagut de dedicar totes les seves energies a aplacar els televidents. Posat que només hi ha renou dels que han vist en aquesta breu escena del pit femení un escàndol injustificable (i no, per exemple, una imatge neutra o fins i tot agradable), podem concloure que l'audiència de la CBS -en aquells moments pràcticament la meitat dels Estats Units- no és tan diversa com es pensaven en crear aquest Institut. A aquesta banda de l'Atlàntic, l'únic escàndol ha estat el rebot de l'americà, però que ningú no tiri coets per la nostra amplària mental: a més de l'opinió de la Conferència Episcopal, que no hi ha arribat a temps perquè estaven ocupats en els fruits amargs de la revolució sexual (la qual cosa vol dir que n'hi ha de dolços: ves per on) i per l'onada de pornografia (voilà!), ja m'agradaria aventurar què passaria si damunt la gespa i per la televisió tota se'ns oferís un (o dos) pits femenins (o mig nu masculí) en l'intermedi d'un partit de la final de la copa del rei, per exemple. Tot i que aquí gaudim de revistes que es dediquen a mostrar els pits de bona part de la població de famoses, no diria jo que l'endemà l'opinió pública fos una bassa d'oli. Ho hauríem de provar. Mentre escric aquest humil i desconcertat comentari, les ràdios van plenes del rumor que atribueix bona part de la política exterior espanyola dels darrers anys, punxegudament culminada en la guerra d'Iraq (la primera victòria dels partidaris de la guerra sempre és que parlem de la guerra com d'una altra notícia qualsevol: d'un incendi fortuït, d'una sequera, del partit del diumenge, amb o sense pit a la vista), al creixent feed-back entre aquest antic estat i la democràcia més gran del món: els Estats Units s'han ficat definitivament a casa nostra (fins i tot s'hi ha ficat la Super-Bowl), i de la notícia que la veu dels nostres dirigents ha arribat fins al Congrés dels Estats Units, on ha estat ardorosament aplaudida, sobretot el fragment que parlava, sense cap sorpresa, de les armes de destrucció massiva. El temps dirà com acaba el nostre desconcert. També dirà si aquí a prop la Super-Bowl serà aviat declarada d'interès general, i qui i com decidirà les estrelles nacionals que podran mostrar el pit en els intermedis, i/o cantar-hi l'himne nacional. Quin gran país, aquest dels Estats Units. I amb quina perspicàcia els nostres dirigents han copsat on és el futur. El seu i el nostre.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris