nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 11°
12°

Aventura imperial a Guinea Equatorial

Dimecres de la setmana passada saltava la notícia que dos vaixells de guerra espanyols, la fragata Canarias i el vaixell de suport Patiño havien salpat del port de Rota amb rumb a Guinea Equatorial. Una vegada que la notícia es va conèixer, es va ordenar la suspensió del viatge. Els comentaris («els malentesos» diu la versió oficial) dels mitjans de comunicació i les protestes dels partits guineans d'oposició (a l'exili, naturalment) varen fer canviar d'opinió als responsables de l'expedició. L'objectiu, segons el que s'ha pogut saber, era oferir suport al dictador Teororo Obiang davant els rumors de revoltes o cops d'estat. El Ministeri d'Afers Exteriors ho nega, i parla d'una visita «de cooperació», però la disparitat de versions amb el Ministeri de Defensa, que parla d'una sortida a fer «maniobres», delata la falsedat.

Guinea Equatorial és un dels països del planeta amb més greus mancances de benestar humà. L'esperança de vida és de 49 anys, el 56% de la població no té accés a aigua corrent, i un 15% dels infants nascuts vius moren abans d'arribar als cinc anys. Les eleccions són una farsa i l'oposició és sotmesa a les humiliacions més cruels. Els informes d'Aministia Internacional parlen de detencions il·legals, de tortures, d'assassinats d'opositors i de manca absoluta de llibertat de premsa. Guinea és un racó fosc del món, com n'hi ha d'altres. Però l'any 1996 les coses canvien. Va aparèixer el petroli.

Un país de mig milió d'habitants s'ha convertit en el tercer productor d'Àfrica de petroli, per darrere dels gegants Nigèria i Angola. Guinea esdevé, d'un dia per l'altre, el país del món amb més ràpid creixement econòmic. El PIB del país es duplica en tres anys. Es parla del Kuwait africà. El repartiment dels beneficis és qualsevol cosa excepte equitatiu. El 80% de la riquesa del petroli es queda en un 5% de les mans. El clan de Teodoro Obiang multiplica mansions i comptes corrents milionaris a Europa i Estats Units. La geologia guineana infla els comptes de beneficis de les petrolieres nord-americanes: Marathon Oil, Exxon Mobil, Texaco, entre d'altres.

Poca cosa queda a dir per explicar l'avortada aventura imperial que el govern espanyol pretenia fer la setmana passada a Guinea Equatorial. Les anades i vingudes contínues del president Aznar als Estats Units ja ens deixen entreveure que darrere la seva adhesió incondicional al generalíssim de l'univers, George W. Bush, hi ha l'afany de repartir-se el pastís llatinoamericà. Ara sabem també que vol un bocinet d'aquest confitet petrolier africà, que era colònia nostra i que ens va deixar pels amics americans. Encara som a temps de fer alguna cosa: hem après dels ideolòlegs neoconservadors del Pentàgon que la força militar és l'imprescindible braç armat de l'ordre mundial on prosperen totes les rapinyaires i les carronyeres. Els espanyols també sabem enviar fragates allà on fa olor de petroli. Obiang amollarà algun pres, de tant en tant, perquè les oficines diplomàtiques puguin emetre despatxos lloant els avanços dels processos de transició democràtica. Mentrestant, ens indignam amb els iraquians que no acaben de deixar-se posar la camisa de força de la democràcia on prosperen les empreses de Dick Cheney, i el president Aznar se'n va a Washington a tronar contrar el règim castrista, aquesta anormalitat universal d'un règim que no és democràtic, quin escàndol, i a més a més no ofereix camps de petroli a les Texaco, les Unocal o les Repsol.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris