algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 13°
13°

Digau-me Marà

Em sembla que hi ha una pel·lícula que ridiculitza el turisme passavolant, aquest que fa molts quilòmetres per no quedar-se aumon, on es diu una frase que va fer fortuna: -Si avui és dimarts, açò és Bèlgica! Doncs, ja sé per què m'ha vingut al cap aquesta frase absurda: és pels disbarats com a barrobins que s'ha fet sentir aquests dies, ponent endins cap a Castella, a la premsa de Madrid. Vaig apuntant al meu dietari que en Carod Rovira ha dimitit. Que de Burgos a Cadis Basta Ya fa excursionisme en autobús subvencionat com si es tractàs de l'Inserso. Que el diputat «regional» Carlos Iturgaiz, el pinxo castigat per manipular el vot electrònic al Parlament basc, estant de gira preelectoral per Menorca, qualifiqui de «mezquinos» els partidaris de la candidatura progressista de les Illes Balears al Congrés espanyol. Que les jerarquies eclesiàstiques exigesquin a jutges, advocats i funcionaris catòlics que no col·laborin en cap divorci a fi de no caure en la cooperació material amb el mal. («Potser ho haurien de dir al vicari general castrense, Mons. Estepa, que fa classes de catecisme a la il·lustre divorciada que es casarà aviat a La Almudena, en presència de tres cardenals. Com es pot ser tan hipòcrita» -es demana el Col·lectiu J.B. Boix al diari Avui). Que Javier Arenas Bocanegra (no hi puc fer res: és el seu llinatge!) declara que els documents sobre les armes de l'Iraq que el Govern espanyol va conèixer eren de l'ONU! Tant de bo que George Bush Jr. li ho nega, ofegat per l'escàndol de tantes mentides assassines, i ordena una investigació per esbrinar qui l'enganava quan els seus servicis secrets li passaven documentació falsa sobre les esmentades armes de destrucció massiva inexistents. Inexistents a l'Iraq, vull dir, perquè no vegin vostès les que guarda el Pentàgon i les que l'exèrcit americà té disseminades pertot arreu del món! Mentiders compulsius, experts de la manipulació desinformativa... O sigui, que si avui és divendres i todo va bien, esto es España.

Ja ho diu bé Umberto Eco: ara no els cal als Governs actuals actuar amb estètica feixista: per exercir el seu totalitarisme ja tenen el monopoli dels mitjans de comunicació de masses. Els règims de Hitler, de Mussolini i Franco, entre d'altres, eliminaven físicament el contrari o, en el millor dels casos, l'enviaven a l'exili o a la presó. Ara no; ara n'hi ha prou mostrant per la televisió pública un tall de Rodríguez Zapatero, de Llamazares o de Carod, per a continuació, descarregar una violenta tempesta de llamps i trons presidencials del Govern. i deixar que sigui finalment un portaveu del partit del mateix Govern (o el senyor Bono, és igual!) qui rebli el clau i aixafi literalment el cap del pobre opositor com si en fos la cabota.

Vostè, si no mira més que TVE i escolta RNE, tal vegada no sap que el Consell d'Europa ha posat com a exemple de manipulació informativa des del poder l'Estat espanyol i el cas singularíssim de Televisió espanyola. Diu, explícitament, que es tracta d'un cas de «clientelisme polític» i de «paternalisme estatal», cosa que només es dóna a la Itàlia de Silvio Berlusconi i també a Grècia, si bé l'Estat espanyol figura en primer lloc. El document del Consell d'Europa lamenta aquesta situació i fa un èmfasi especial en la informació donada per la cadena d'Aznar-Urdaci en relació a la vaga general del 20 de juny de 2002, i demana als països membres que es comprometin a garantir la independència de les emissores públiques i que deixin de realitzar-hi pressions polítiques i econòmiques.

És evident que la democràcia actual, en basar-se cada cop més en l'aritmètica dels vots i manco o gens en els continguts, treballa sobretot la imatge dels candidats i compra els espais demedia en una campanya on tot s'hi val, per brut que sigui: vet aquí el càncer letal de la democràcia contemporània. Aquí i a Pequín! Aquí, on no en tenim tradició (la nostra democràcia és cosa de dues dotzenes d'anys a tot estirar) i on governa una dreta autoritària, incapacitada per al diàleg i la pluralitat. I a Pequín, on com tothom sap tampoc no hi ha democràcia.

Apel a sant Francesc de Sales, patró dels periodistes, perquè no permeti que aquests acabin fent de missatges de son amo que els paga. Però açò és prou difícil. Vegem, si no, l'allau d'improperis que il·lustres servidors del poder han dedicat aquests dies a l'exconseller en cap de la Generalitat de Catalunya. Gairebé han buidat d'insults el Diccionario de la Real Academia Española.

A Carod, José María Carrasca l' acusava de «bajeza moral, falta de escrúpulos, angostura de horizontes y carencia de humanidad». Quasi res diu el diari! Alejo Vidal-Quadras s'ha demanat «si el coeficiente intelectual de Carod-Rovira es inferior a lo que se espera de una persona de su nivel de formación y experiencia». I aquell qui fou portaveu del primer govern d'Aznar, Miguel Àngel Rodríguez d'infausta memòria, l'anomenava, per aquest ordre, «paleto», «vanidoso mequetrefe», «bobón», «hazmerreir de Europa», «insensato», «ambicioso», «engreído mediotonto» e «independentista tarao». Vatua l'olla! No quedaven enrere els columnistes d'Abc. Martín Ferrand sentenciava que el líder d' ERC es troba «a mitad de camino entre la mentecatez y la maldad» i Jaime Campmany li envelava, directament, «malhechor repugnante», la qual cosa, tot venint de l'eximi falangista, que va ser director de Arriba, fins i tot pot sonar bé. El premi cum laude, com quasi sempre, se l'enduia Alfonso Ussia. Titulava la seua columna «El indeseable» i era allò més suau; després, venia el diluvi: «charnego acomplejado», «indeseable», «canalla», «rata nauseabunda», «inmundo político», «cínico de mierda», «impresentable», «pendejo miserable», «cernícalo», «canalla» i «energúmeno». En poques paraules, si em fos permès citar la Bíblia, després de sentir aquest rugir de la caverna, diria com la dona d'Emèlec: -No em digueu Noemí (que en hebreu vol dir 'gentilesa meua', 'la meua dolçor', 'la meua delícia'); digau-me Marà (és a dir 'amarga'), perquè el Totpoderós m'ha omplert d'amargor. I açò ho deia mentre la seua família emigrava a Moab, a l'est del Mar Mort [Llibre de Rut (I, 20)].

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris