muy nuboso
  • Màx: 12°
  • Mín:
10°

El tràfic d'armes nuclears

Si els acords internacio-
nals sobre la restricció de la tecnologia d'armes nuclears es respectassin tots viuríem més tranquils. També, si es respectassin unes normes ètiques molt bàsiques en el tràfic d'armes de tota classe, tots viuríem molt més tranquils. Si no es respecten és perquè hi ha uns traficants que compten guanyar molts de doblers i uns polítics, és a dir governs, que volen avançar les seves aspiracions i consideren les armes un mitjà molt efectiu per fer-ho.

Des de fa anys els estats àrabs i altres estats musulmans aspiren a tenir armes nuclears, per poder fer front a les pressions del bloc occidental, liderat pels americans, i del bloc asiàtic, liderat per Rússia. Quan Pakistan va aconseguir construir la seva primera bomba nuclear en els anys noranta va ser la culminació de gairebé trenta anys de feina. Pakistan va escampar els seus coneixements entre altres estats del seu bloc, en un tràfic que ara nosaltres deim que és il·legal. El tràfic d'armes de l'enemic sempre ho és. Els estats que rebien la informació van ser assenyalats fa dos anys com els membres de l'«Eix del Mal» per George Bush. I ara sabem quin criteri emprava per determinar qui era part d'aquell club. El desmantellament d'aquesta xarxa de tràfic nuclear de Pakistan és un èxit. Però no hi ha una solució millor per evitar la proliferació nuclear que la cooperació entre governs i el respecte per la llei internacional.

Aquest cop d'efecte no ens ha de fer oblidar que les aspiracions nuclears dels estats que no en tenen, d'armes atòmiques, no desapareixeran davant les amenaces d'occident, sinó que creixeran. L'única forma de limitar la proliferació nuclear més enllà de les properes eleccions és en acords multilaterals sota l'autoritat de l'ONU. És frustrant si un només viu per guanyar vots, però és l'únic que a la llarga funciona.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris