nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
11°

Sòl industrial

A l'ecologisme balear se li poden fer, en la meva opinió, dues crítiques bàsiques. La primera crítica és viure massa en l'estereotip. La segona crítica és viure instal·lat en el discurs acció-reacció, és a dir, no liderar el discurs sinó conformar el discurs com a reacció a una agressió. Així, l'ecologisme ha aconseguit criminalitzar, en certa manera, tot el que tengui a veure territorialment amb el turisme. Hotels, camps de golf, ports esportius, s'han convertit en la bèstia negra dels defensors del medi ambient. I això òbviament té una lògica, ja que és un fet que les principals agressions al territori de les Balears, siguin inevitables o no aquestes agressions, cosa que és un altre debat, són conseqüència d'un sistema econòmic fonamentat en el turisme. Tot i reconèixer aquesta lògica, cal constatar que el consum de territori per raons turístiques en els darrers anys ha minvat de manera important i ha quedat més o manco controlat aquest consum a través de mesures com el Pla d'Ordenació de l'Oferta Turística, les Directrius d'Ordenació Territorial o la Llei General Turística. Les amenaces a l'entorn ja no provenen, en general, del món estricte del turisme. Més aviat les amenaces provenen del que s'ha anomenat turisme residencial constituït per la gran quantitat de pisos i apartaments en zones costaneres, turisme residencial que té poc a veure amb els habitatges turístics vacacionals identificats com les cases en sòl rústic, que és una oferta turística de qualitat. Cal dir, però, que també aquest creixement residencial ha rebut certes limitacions amb les Directrius i les normes cautelars que ha anticipat el Pla Territorial. El que succeeix és que hi ha determinats consums territorials que semblen no merèixer la connotació pejorativa, diguem que són políticament correctes, mentre que els consums territorials turístics i en menor mesura els residencials serien, en aquesta caricatura, políticament incorrectes o rebutjables. Aquests consums territorialment correctes són per exemple els habitatges de protecció oficial i els polígons industrials i de serveis. I aquí volia arribar, perquè a Mallorca han proliferat els darrers deu anys una quantitat enorme de polígons que solem anomenar industrials però que són més de servei, és a dir, comercials al cap i la fi. A un país que viu bàsicament del turisme i que ha de fer una aposta per la protecció del paisatge, que cada municipi executi un gran polígon no té cap sentit i sí molt de cost paisatgístic. Precisament per això crec que un dels grans encerts del Pla Territorial aprovat inicialment és posar criteris a aquesta implantació de nou sòl industrial. La proposta del Pla vendria conformada per dos criteris. Primer criteri: potenciació de nuclis industrials. Hi ha determinats municipis, Palma i les capitals comarcals, que són els cridats a acollir els grans polígons, així es limita el sòl industrial per a les poblacions inferiors a 15.000 habitants i s'estableix un màxim de metres quadrats industrials per als pobles que no arriben a aquesta xifra d'habitants de dret; és un criteri de concentració i especialització territorial. Segon criteri: adjacència dels nous creixements, adjacència al voltant dels nuclis per a aquells municipis petits que vulguin treure les indústries fora del centre per evitar les molèsties que causen, o adjacència al voltant dels polígons ja existents per continuar amb la concentració; és el criteri d'evitar que apareguin nous nuclis aïllats enmig del camp, si bé òbviament els nous polígons poden tenir una certa separació del nucli a través de zones verdes i col·locant més pròxims els usos més comercials. Amb aquests criteris tots els municipis poden tenir un petit desenvolupament industrial, no hi ha impediment perquè qui vulgui tregui les indústries. Ara bé, amb aquests criteris també s'evita un consum de territori que en alguns casos era absolutament desproporcionat i que desfigurava, paisatgísticament i visualment, les nostres viles i ciutats. Aquesta és d'aquelles mesures que tenen molta lògica des d'un nivell insular, però que poden ser bastant incompreses des d'un punt de vista municipal; tot i que, com sempre, tot és millorable, calia intentar racionalitzar una activitat i un consum de territori que en gran part fins ara havia passat com a desapercebut.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris