Els més negres presagis es confirmaren ahir. El cadàver de Maria Isabel Ferrer fou trobat per les forces de seguretat en un descampat. Li havien esclafat el cap. Deixa dos fills. Mentrestant, el seu company sentimental ha desaparegut i es creu que s'amaga al Marroc. Un cop més, la brutalitat de la violència de gènere ha sacsejat la societat mallorquina. Dia sí, dia no es coneixen nous casos d'agressions a dones i des de començament d'any dues ja han perdut la vida a Mallorca. És un preu massa denigrant dins un drama social que va en augment de manera imparable. És possible que les campanyes de conscienciació aconsegueixin algun efecte, però aquestes s'han de concebre en un sentit molt més ampli que el d'educar els ciutadans perquè desterrin la violència de les seves llars. Tampoc no basten les imprescindibles mesures d'increment dels suports a les dones que denunciïn qualsevol tipus de maltractament i la màxima vigilància possible dels maltractadors. El més important és que amplis segments socials de l'Estat espanyol i també de les Balears tenen serioses mancances en formació democràtica. Una societat incapaç d'inculcar als seus membres què significa la igualtat de sexes difícilment podrà sortir endavant de manera digna. La violència de gènere és fruit de la pèrdua dels valors més essencials de l'humanisme. Quantes Maria Isabel Ferrer resten per enterrar en una societat cada cop més intolerant, tancada i agressiva?