nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
12°

Contes de nens

Per nombroses negatives no arribava a sortir el manifest dels escriptors de les Illes. Finalment ho fa deixant-nos a molts dels primers que vam donar el sí a la carta, fora de la firma. Hi falten molts companys i sap greu no ser devora aquests amics. Veient l'ordre que es dóna a les coses i als noms propis, ens adonam ingènuament que les lletres, de República tenen molt poc i que a la seva Cort sempre s'hi acaba hostatjant més d'un bufó. En tot cas el rellevant és que la iniciativa d'Andreu Gomila finalment hagi sortit. Això és el més important. I que la provocació per part d'aquest mercader instal·lat al Consolat, remodelant i decorant l'Illa com el nou bordell que molts anhelaven en forma de vacances guiades per aquesta gran alcavota que és la Política mallorquina, trobi la seva resposta.

És molt satisfactori observar que malgrat tot no aturen de venir estrangers, immigrants i peninsulars a comprar els textos d'aprenentatge de català i no tots, ni de bon tros, moguts per les convocatòries oficials. A alguns els porta la curiositat, les ganes d'integrar-se o el desig de saber més de nosaltres. No són majoria, però hi són i això no ho atura ni el senyor Matanzas. Saben, però, que per a l'aniquilació total no els basta menysprear la nostra llengua institucionalment. El territori, la terra és tan important o més que això, i per això mateix s'hi posen i vertebren aquest pla destructor sense precedents. Totes aquestes mobilitzacions convocades són positives i útils, ara bé, el més important i democràtic és tenir clar que el 14 de març a votar falta gent. L'únic que pot impedir que Mallorca sigui Terra Cremada en poc temps és, ens agradi o no, que des de Madrid algú els aturin els peus. La tornada de la vella cançó Aquests rojos no saben governar el coneixem prou, ells tampoc i a més a més ens roben el futur, paraula que tampoc ja no és el que era a l'ombra d'un present que fa basarda.

Els eunucs de sempre segueixen opinant dels temes que no són de la seva incumbència. No en mancaria d'altra que les agressions (com una mala pesta) siguin la conseqüència d'unes relacions amoroses, entre homes i dones, no tutelades per una església rància i desfasada. Per altra banda els que bravegen d'haver-hi guaitat afirmen que l'infern és un lloc solitari on s'hi pot trobar un Carod-Rovira tot sol a l'únic tasser buit i bevent-se l'orgull i l'equilibri individual que s'han de tenir en portar les conviccions personals, i la coherència amb un mateix, fins al final. Ara sembla que quan parla Artur Mas des de la seva daurada oposició, dugui la raó a les mans. No s'haurien d'esplaiar tant si tenen en compte que l'exconseller en cap, en un govern de CiU hauria anat a Perpinyà igualment. Potser aquest i no altre és el motiu secret pel qual ni el 1993 ni el 2003 fou possible un pacte de govern amb ells. Potser aquesta sigui la clau que tanca el procés i que obre a la dreta la continuïtat total i hegemònica d'uns models econòmics consolidats per les bones... o per les males. Catalunya era fa quinze dies inexpugnable políticament parlant, avui és a la corda fluixa i qüestionada a cada cantó. Això, acompanyat de la retirada de capital corresponent i d'empreses, en aquests casos ens hauria de fer sospitar d'un sistema democràtic quasi podrit. Els consells econòmics del ministre Rato que se'ls escolti l'Ibarra a Extremadura i el Bono a Castella que bon recapte necessiten tan donats com són a contar-nos contes de nens. A les seves comunitats autònomes podrien recomanar a les escoles el nou llibre de Suso de Toro: Españoles todos, ara que tant el PP com ETA (que assassinà també Ernest Lluch) ja han desterrat del «debat polític» el federalisme que, ara per ara, era l'única solució possible, no per al futur, per a demà passat. La societat civil no ha de permetre que se la vulgui posicionar en el blanc o en el negre. Hi ha matisos, i hi ha molts blancs i molts negres. També es comença a estendre el gris intens de la dignitat davant les ombres de la manipulació.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris