muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Una distracció selectiva per un dia de boira

Amb aquesta boirada que no escampa no és estrany que el teu veí del costat, aquest que a les reunions d'escala s'encaparra a xerrar en català i qüestiona el manteniment del ficus de plàstic de l'entrada -hi ha barris de Palma on els ficus autèntics de totes les entrades s'han hagut de canviar per plantes de plàstic, coses de lladregots- amagui dins ca seva una arma de destrucció massiva. Jo n'estic convençut. Tan convençut, vaja, com es mostrava fa un any el teu presidente que la guerra es feia pel bé de la humanitat sencera. Tan convençut com que a l'Àfrica la caça s'ha de fer amb els obusos de 120 euros la unitat aquests que exporten des d'Espanya; podríem fomentar aquesta munició entre els caçadors del pla de Mallorca, de manera que cada vegada que tirassin un tord volàs també un alzinar, i així ens estalviaríem haver de fer túnels per passar-hi autopistes. Si tanmateix les plantes s'acaben morint, o les acaben robant, com passa al teu barri. I un moment donat, si la qüestió és decorar, podem posar jardineres. Al teu veí del costat li han dut, d'estraperlo i en el secret més absolut, un pollastre sospitós d'estar covant el grip. Quan estigui segur que l'au està malalta, l'introduirà d'amagat a la central de Correus per col·lapsar la comunitat. La intenció inicial era de ficar-lo a la seu del govern, però ha arribat a la conclusió que a) els pollastres de l'executiu estan tots vacunats i b) el desallotjament dels despatxos dels alts funcionaris de la seu del govern no col·lapsaria res, més aviat el contrari. Cada matí, just abans de sortir a fer feina, el teu veí posa la mà al front del pollastre, li estira la llengua i li palpa el coll. També li llegeix qualque fragment de la premsa radical-reaccionària, alguna perla dels autors que a ell el posen malalt. Sap que no provocarà cap mutació en el presumpte virus del pollastre, però és evident que a l'aucellot no li agrada. A la tercera frase desplega les ales com si fos una àguila i fa un cloqueig sospitosament semblant a la sintonia del no-do. Quan ja no pot llegir més el deixa tot el dematí, fermat de les potes, enmig d'un corrent d'aire, amb la tele encesa. «Tot ha d'ajudar», pensa.

Aquest dematí, el pollastre ha fugit de casa. S'ha desfermat no se sap com, s'ha dutxat i s'ha vestit amb roba de diumenges. Sospitam que també s'ha afaitat (!?), perquè a la pica del lavabo hi ha trossets petits de plometes i fa olor d'aftershave. Ha emprat i ha escurat la cafetera italiana i s'ha menjat dues galletes fortes trempades, probablement xapades per la meitat. També ha envestit a la sobrassada, però es veu que no li ha agradat gaire. De sortida ha agafat les claus -això fa pensar que tornarà- que el teu veí sempre té guardades per si venen visites, i ha despenjat una litografia i se n'ha endut també el certificat del nivell C de català que al teu veí li va costar tant treure's. Ni ell ni ningú sap per on para, però pots estar ben segur que si això és contagiós anam ben arreglats.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris