nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Fer punta a la normalitat

A aquestes alçades del procés electoral hauríem de parlar d'anàlisis sobre les capacitats dels candidats, la solvència de les seves propostes i l'inventari dels fets que els precedeixen. Idò no. A l'Espanya mundia, ara mateix, es debat sobre la conveniència de tenir veïns tan desagraïts com els bascs i els catalans, si se'ls han de consentir les seves particularitats o si el president de la comunitat ha de fotre cop a la taula per veure si els atemoreix. El murmuri del veïnat s'omple de gests d'emprenyadura i altres visceralitats, i qualcú clama, sense gaire resultat, per fer fora de la finca els diferents. A les Balears espanyoles, a més de botar amb les rèpliques dels terratrèmols, el pati s'entreté a fer punta a la normalitat fins a convertir-la en una arma suficient. No em demaneu com s'aconsegueix un paisatge tan idíl·lic per als nacionals, perquè, llavors, hauré de repetir fil per randa les anàlisis que Umberto Eco ha publicat sobre la Itàlia de Berlusconi, el seu maneig de la televisió i de la imatge en general (cercau Los ojos del Duce en la xarxa). Ara mateix, planes plenes de flastomies omplen les seccions d'opinió i ningú debat idees, entretengut com està a forçar sentiments.

Aquí prop, ahir mateix, en el ple del nostre Parlament, el senyor Fioaconseguí fer-se amb tots els titulars de la premsa a força d'utilitzar el temps sense límits, que li atorga la seva condició de Govern, per a configurar una imatge de radicalitat de tot aquell que no combrega amb les seves propostes lingüístiques. No hi ha idees diferents, hi ha postures radicals. I aquesta lletania es repeteix fins a ficar en el mateix sac la kale borroka i els defensors del voltor negre. Minuts i minuts dedicats a demanar el diàleg per acabar amb el salconduit dels resultats electorals que els guarden de qualsevol debat d'idees. Contradictori? No, estratègic. Qualcú podrà dir que és una estratègia a curt termini i que provoca una situació irrespirable i perillosa que podria girar-se a la contra. La resposta: o existeix un altre termini que no sigui la immediatesa de les eleccions? A més, i la història n'és testimoni, el que no recullen tot d'una, adoba el terreny: tenen la feblesa de la naturalesa humana de la seva banda perquè juguen amb la por i la cobdícia implícites en el codi més primitiu de l'espècie. Mentrestant, el debat sobre el model que representen, ara més evident que mai, de desenvolupament sense manies, de jutipiris especulatius i de considerar el país segons les expectatives, ni s'albira. No sortirien intactes d'un debat públic sobre Son Espases, Inca-Manacor, l'estand a Fitur, el que val l'equip ciclista (800.000 pessetes al dia), el que costa Costa Nord o d'altres meravelles que els configuren com a govern mentre el personal s'alçura pel que diuen que faran o pel que ara diuen que sempre han fet. Podran ser el que volgueu, però qualcú els dissenya la millor tàctica: la que limita el debat als espais convenients. Chapeau!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris