algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Xarxes socials virtuals

Sens dubte, es tracta del darrer crit d'Internet, destinat a substituir com a fenomen el dels blocs -weblogs-, aquests quaderns de bitàcola personals que, per milions, s'han prodigat arreu del món i que van esdevenir la gran novetat mediàtica de la guerra d'Iraq, atès que varen ser emprats per alguns periodistes per dir-hi tot allò de la guerra que no els deixaven dir a les seves cròniques. Estic parlant, és clar, de tot aquest embolat de les xarxes socials virtuals, de les quals, el darrer exponent en seria la que va posar en marxa fa un dies Google a través d'un dels seus enginyers més significatius, de nom Orkut i que és també el nom de la plana web que dóna accés a aquesta xarxa, orkut.com. I de què va tot això de les xarxes socials virtuals? Doncs simplement, tenen la forma d'una web a la qual un hom s'hi pot connectar si rep la corresponent invitació per part d'algú que ja en sigui membre. Una vegada que un usuari forma part d'aquesta comunitat, pot convidar els seus amics i coneguts a formar-ne part; pot afegir a la seva llista d'amics les persones que ja en siguin membres i, d'aquesta manera, pot establir una xarxa virtual de relacions socials entre totes aquelles persones que s'hagin apuntat a aquesta immensa base de dades personals. Sembla que la cosa s'està propagant de forma espectacular: jo mateix vaig rebre dues invitacions per formar-ne part dilluns passat i en menys de vint-i-quatre hores la meva xarxa d'amics virtuals -ben bé totes elles persones internautes convictes i confessos- ja era més de vint amics, la qual cosa em proporciona -segons la web- una xarxa personal de relacions socials de més de vint-i-cinc mil persones, formada pels meus amics, els amics dels meus amics i així successivament, de tal manera que -en mitjana- la distància a qualsevol persona d'aquesta xarxa personal és de cinc i escaig bots. Un fet que recorda extraordinàriament els resultats dels experiments de Milgram sobre els graus de separació entre dues persones qualssevol del món, uns experiments fets per correu ordinari vers els anys seixanta, que varen donar com a resultat que aquest grau de separació era sis. Tot i que la metodologia de Milgram va ser fortament criticada, el resultat de sis graus de separació va quedar instal·lat per sempre més i ara torna a aparèixer a aquestes xarxes.

Cada membre d'una d'aquestes xarxes virtuals té la possibilitat de fer constar algunes dades personals, les quals poden ser accessibles a tots els altres membres o només a una part, pot crear i formar part de subcomunitats -d'acord amb interessos o afeccions comunes, ben igual que els clubs del món real- i tot un seguit de possibilitats que, ben mirat, no crec que serveixin per gran cosa més enllà de la curiositat de cadascú i també, per què no dir-ho, per tal que Google pugui tenir les dades de milions de persones d'arreu del món, unes dades que, avui per avui, no pot aconseguir a través del seu cercador. De fet, la iniciativa de Google neix a partir de l'èxit d'altres xarxes socials virtuals com friendster.com o tribe.net, les quals han fet prop a morir d'èxit atès que els seus creadors no han tengut a l'abast la tecnologia de Google que permet l'accés massiu d'usuaris sense problemes de col·lapse, amb l'afegitó que el creixement està inicialment controlat per aquest requisit de no poder formar-ne part si no reps la corresponent invitació.

Esment a part mereix el cas d'eurekster.com, a mitjan camí entre el cercador i la xarxa social virtual. Aquest cercador permet personalitzar els resultats de les cerques fetes a través d'Internet, d'acord amb el que l'usuari i els seus amics creuen que és més interessant. Diuen els d'eurekster que els criteris dels cercadors tradicionals per ordenar els resultats d'una determinada cerca a Internet depenen, segons els casos, de paraules clau o del que opinen determinats sectors professionals, per contra si un usuari i els seus amics es posen convenientment d'acord, fent servir l'eurekster troben primer el que més els interessa, és a dir, fet a mida dels interessos del teu grup. Tanmateix he de confessar que el que més il·lusió em feia d'arribar ser membre d'Orkut era la possibilitat de xafardejar una mica i veure quin era el perfil tipus dels que estan disposats a ser membres d'una d'aquestes comunitats. He de dir que no m'he quedat gens sorprès de veure que molts d'aquests usuaris diuen obertament que tenen ganes de conèixer persones del sexe complementari, sigui quin sigui aquest. I és que amb tecnologia o sense sembla que tot comença i acaba allà mateix. Per sort i digui el que digui la conferència episcopal.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris