nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Declivi autoctonista del PSOE

Al marge de les implicacions de futur que potencialment puguin tenir les pròximes eleccions per al PSOE balear, i que en part s'analitzaven despús-ahir aquí, els socialistes també se veuran afectats per una altra variable, potser més important i tot. Són un partit nacional i, per tant, el seu horitzó vendrà determinat pel que passi a la cúpula espanyola, amb José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant. És, aquesta, una important precisió que sempre s'ha de fer quan se tracta dels partits d'àmbit espanyol (PP, PSOE i IU) que actuen a les Balears. Tenen marges d'actuació pròpia però no són autònoms, ni mol manco sobirans, tot i que a vegades, fruit tant de la voluntat propagandística dels seus dirigents com també del llenguatge periodístic que sovint no permet fer per raons d'espai les suficients acotacions explicatives, això se perd de vista. I no convé perdre-l'hi perquè és essencial per poder analitzar adequadament l'actuació d'aquests partits.

El PSOE, després de l'afer Carod, ja no serà, encara que aguanti Zapatero, el que era. La comprensió o permissivitat (com ha estat fins ara) de Madrid cap a les federacions regionals amb aspiracions «sobiranes» serà nul·la. Potser quedi, i probablement ni això, el PSOE català. Però de la resta, res de res. Perquè Carod ha posat en evidència que no són un partit amb discurs polític unitari i això per a un partit nacional espanyol és inacceptable. No únic, sinó unitari, que no és el mateix: únic i homogeni ho és el PP; el PSOE aspira a tenir un discurs unitari tot i ser «plural». Carod ha ferit on més mal fa. Els conservadors furguen a la ferida com poden i més, i els socialistes gemeguen, se revinclen, però no curen. Aquests darrers dies s'ha pogut veure. L'obvi ús pervers i bastard dels serveis d'intel·ligència per part del govern per fer mal als socialistes, permeté a Zapatero i companyia aferrar-s'hi per contraatacar Aznar i Rajoy. Tanmateix, passats un parell de dies revifa l'evidència. Mentre que Maragall deixa la porta oberta al retorn de Carod al Govern català, tal com diu ERC que farà si vol, el triangle de les essències pàtries (Zapatero, Bono i Ibarra) diuen que això és impossible. La profunda divergència ha desbaratat l'intent de sortir-se'n de la pressió del PP, i tornem-hi: la qüestió continua essent la que era, la qual justament era l'objectiu de l'operació CNI-Govern-PP: deixar clar que el PSOE no és un partit unitari. Quan hagin passat les eleccions, i passi el que passi quant als resultats concrets, la direcció socialista (la mateixa o una altra) haurà de resoldre-ho. Se dirà clarament o s'intentarà dissimular. Però així serà. Perquè dins dels paràmetres sociològics i polítics espanyols si un partit nacional té aspiracions de govern s'ha de mostrar i esser unitari. Per tant, el PSOE ho haurà d'arreglar. I és per aquí que els socialistes balears se'n veuran afectats, i molt.

De fet, serà ploure sobre banyat. Perquè els canvis ja se noten, però després del 14-M s'intensificaran molt més. Si el lector ho recorda, els dirigents locals de referència del PSOE empraven la paraula «país» (per designar Mallorca i/o les Balears, sense que mai, emperò, no quedàs clar l'àmbit territorial al qual se referien) dia sí i dia també durant el Quadrienni de Progrés. L'ocàs del nacionalisme en general i del seu autoctonisme en particular que anuncià de manera traumàtica el resultat electoral del 25 de maig, els ha duits a rectificar de manera implícita nominalment, ideològicament i políticament allò que havien estat els segells identificatius de l'antiquisme (difusament: una mena de pseudonacionalisme ideològic, políticament autoctonista i posant l'èmfasi en tots els termes diferenciadors d'Espanya: «país», «sobirania», «pacte nacional»...). N'és la prova el mateix secretari general, Francesc Antich, que donà nom a l'intent de moviment que ell mateix ha liquidat en ser (per comprensible que sigui humanament) candidat gràcies al pacte amb el socialisme palmesà més castellanista i, alhora, canviant de subjecte territorial polític (abans estrictament el país local, ara el país espanyol). Passi el que passi a les eleccions i continuï o no Zapatero després del congrés al capdavant del partit, l'autoctonisme del PSOE illenc serà rectificat radicalment perquè ja no té aquesta convicció pròpia i, a més i sobretot, perquè la direcció nacional així ho imposarà.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris