muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Amb la llei

Els costa un esforç descomunal acceptar que s'han acabat els temps en els quals se'ns deia què podíem dir i què ni podíem pensar. Són hereus de censors i de l'autoanomenada «gent de bé», que és aquella sense necessitat de protestar, mostra desacord o dubte, i estan incapacitats per a entendre que no tothom té la mateixa flotabilitat dins la grisor de la merda. No es poden reprimir i consideren antipatriota el diferent i traïdor el qui dissenteix. Avesats que la llei sigui l'extensió de les complicitats, ni la consideren com a límit. De fet, en una societat civilitzada, la llei és la norma que ens regeix a tots i estableix què es pot fer i què no, lluny de decisions personals o morals particulars. Però a ells no els va bé i voldrien unes normes mal·leables segons les seves conveniències i adaptables al que anomenen mora. Ara troben immoral parlar amb tothom, però topen amb un greu problema: no els segueixen els jutges en l'aplicació d'aquest anatema, malgrat que més d'un ho faria sense cobrar. Al dia d'avui, no hi ha cap llei que prohibeixi parlar amb tothom, fins i tot amb aquells que es troben fora d'ella. Així, si no és prohibit és permès. I no queden més matisos que els personals sedassos de la moral de cadascú.

Però la perversió arriba a cotes impensables quan es tracta de fer productes de consum on s'hi reflecteixi allò que, sense ser il·legal, no els agrada ni convé. Que la pel·lícula «La pelota vasca» hagi arribat a les pantalles plena de personatges variats amb missatges variats, és un greuge imperdonable. Ja aconseguiren mutilar-ne la varietat d'opinions, vetant la presència dels qui els deuen disciplina. Però el producte, un poc coix, se'n sortí. I es projectà en les pantalles amb un ventall de personatges la totalitat dels quals cap jutge no ha perseguit pel que allà exposen, ni s'han d'amagar més que de la injustícia dels criminals. De la justícia, no. Llavonses, no serà mostra d'impotència per pobresa d'arguments aquesta criminalització aliena a la llei? Només els fonamentalistes, els qui ens volen obligar a assumir els seus plantejaments morals, exigeixen el que les lleis no regulen. Quan l'art ha obert els micròfons a tota casta de criminals, engarjolats per la seva transgressió, condemnar una pel·lícula pel fet d'oferir la possibilitat d'explicar-se a aquells a qui cap llei no els ho prohibeix, només pot ser un exercici de censura, de por cap a la llibertat d'expressió, o d'estratègica conveniència electoral. Jo, si m'hi deixen opinar, diria que és un còctel d'ambdues: una mescla del que són, per nissaga, i de com ho han de mantenir, per obligacions de la contemporaneïtat que implica dissimular amb les urnes. No els ha agradat mai jugar en igualtat de condicions. Abans (i ara, també), amb limitacions en l'accés a l'educació. Ara (abans, també), amb mangarrufes i complicitats amb els poders econòmics i mediàtics. I sempre, amb la por com a instrument que arrufa consciències i arega voluntats. Avui, també.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris